Lectura 6B - L'art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana.

 

Lectura 6B - L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana.

1. Resum de l’article. En començar, la Maria Teresa Sogas ens fa arribar el seu amor per les rotllanes perquè recull les veus dels infants, les famílies, els docents per créixer i aprendre en comú. És un moment que et permet conèixer i observar, i enriquir-te de les diferents cultures i pensaments de cada un i cada una dels més petits i petites. Tanmateix, aquesta rotllana et permet escoltar a qui o necessiti, però, també esperar i guanyar confiança amb aquells infants que encara tenen inseguretat o vergonya. Hem de respectar el ritme de cada infant. Però, quan aquesta conversa es produeix l’Espontaneïtat i desig de compartir són a la base de la comunicació parlada. (Guix d’Infantil, núm. 69, 2013, pàg. 19). Aquests moments es donen amb molta naturalitat i els infants se senten a gust per sentir-se escoltats i explicant experiències de la seva vida. Així doncs, el fet de crear espais on es potenciï la comunicació i el llenguatge afavorirà el desenvolupament de l’alumnat i la seva intel·ligència interpersonal, intrapersonal i lingüística, entre d’altres. A més, posar en comú i fomentar la conversa i el diàleg ajuda a educar i ensenyar el significat d’aprenentatge compartit, l’assertivitat i l’escolta activa. Per tant, Conversar és un art que es va aprenent de mica en mica. (Guix d’Infantil, núm. 69, 2013, pàg. 20). Així mateix, a una rotllana es poden portar a terme una gran varietat de propostes: diàlegs, debats, converses, jocs, balls, cançons, etc. Però, l’acte de parlar és creatiu i individual i és una característica fonamental de tota persona. A més, el personal docent ha de donar reconeixement a aquests infants que es troben en la rotllana, ja sigui amb una mirada, un somriure, una paraula, el contacte, etc. Aquesta serà la manera de motivar els infants, fer que guanyin confiança, seguretat i que participin activament sense por a la parla.

2. Relació entre text i vivència personal. Com vaig comentar a lectures anteriors, la meva etapa educativa des de Cicle Infantil fins a Cicle Superior (ESO) va ser a una escola de monges. Per tant, no tinc gaire experiència amb les rotllanes. L’únic dia que fèiem rotllanes era a l’assignatura d’Educació Física on el professor passava llista per saber qui havia assistit a l’aula i per explicar què faríem a la sessió. Tot això, la meva experiència en rotllanes va canviar quan vaig fer el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil fa tres anys. Aquella etapa em vaig sentir com s’ha de sentir un infant, escoltat i protagonista del meu aprenentatge. El rol del docent era perfecte, es preocupaven per nosaltres, s’interessaven per que estiguèssim bé, podíem parlar de tot amb llibertat. Fer rotllanes em va ajudar a perdre la vergonya en parlar, guanyar autonomia, veure que els docents volen saber com estem, per verbalitzar allò que ens fa felices i allò que no ens fa de tant, per socialitzar i veure que n’hi ha persones que senten i pensen com nosaltres, però, també d’altres que no, etc. Però, sobretot per compartir coneixements i compartir la llengua enriquint-nos de nou vocabulari. 3. Pregunta per aclarir dubtes. Per què existeixen docents o es deixa exercir com a tal a persones que no valoren els infants, que no estimen la seva professió? Per què no es fa res a canvi? Per què els docents no utilitzen les rotllanes per crear tot el que es comenta en el text, en benefici dels infants? 4. Cinc paraules clau. Rotllana. Emocions. Diàleg i converses. Compartir. Ensenyament-Aprenentatge.

Font: Pinterest.