“L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana”.
M. Teresa Sogas
Tal com s’expressa a l’article “L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, a infantil és molt important el temps que dediquem a la rotllana.
Així doncs, tal com diu Maria Teresa Sogas, “L’art de parlar i de conversar l’exercitem des de la fluïdesa de les aportacions espontànies dels nens i les nenes que s’aboquen quan som a la rotllana i en molts altres moments de la vida quotidiana.”. De fet, considero que les rotllanes són una molt bona eina pedagògica i comunicativa, atès que les aportacions dels nens i nenes ens permeten observar la seva evolució i adaptar les nostres propostes segons les seves necessitats. És una bona eina quotidiana que permet als infants fer créixer i enfortir els vincles afectius amb un mateix, els altres i l’entorn.
Com a futura mestra crec que cal considerar la diversitat dins l’aula, ja que tal com diu l’autora, “Cada criatura necessita un temps i un ritme per apropiar-se de la nova realitat i fer-la seva.”. És a dir, és evident que dins d’una aula hi ha una gran varietat de perfils, com ara infants que tenen la necessitat de participar i ser escoltats i, en canvi, n’hi ha d’altres que necessiten adquirir una certa confiança i seguretat per a fer-ho. Per tant, hem de tenir en compte cadascuna de les individualitats que conformen el col·lectiu i, en conseqüència, adaptar la nostra acció docent.
És rellevant mencionar que a infantil la rotllana és l’espai per excel·lència on tenen lloc la majoria de les converses i, per tant, és molt important atribuir temps a establir aquests espais de diàleg que permetin als infants expressar-se lliurement, sempre respectant el torn de paraula dels altres. És així que aquesta conversa, basada en la lliure expressió dels infants, permet fer un recull de totes les veus i presències dels infants, i a més, promou la importància i la fluïdesa de la naturalitat, l’espontaneïtat i el desig de compartir com a elements clau en la comunicació parlada.
Estic d’acord amb l’autora quan puntualitza que les rotllanes creen un ambient de recolliment, reconeixement i comprensió, atès que penso que en determinats moments, com ara l’exemple d’en Lluís, el fet de comentar en rotllana el que ha passat pot ser reconfortant.
Pel que fa a la meva experiència personal, he de dir que les pràctiques del curs passat les vaig compartir amb l’alumnat de 1r de Primària. Aquests tenien la rutina de cada matí dedicar la primera mitja hora de la jornada escolar per conversar en rotllana i explicar allò que havien fet el cap de setmana, o bé qualsevol cosa que ells volguessin. Recordo que era el meu moment preferit del dia, ja que m’encantava escoltar què tenien a dir els infants i com la tutora ho aprofitava per explicar continguts relacionats.
En definitiva, citant de nou a l’autora, “L’art de la conversa és una menja deliciosa que es va cuinant a foc lent i de manera artesanal.”. Per tal de cuinar-lo, val a dir que arran de la lectura i de la meva experiència, m’he adonat que es necessiten alguns ingredients que es van treballant conjuntament amb els infants com ara l’escolta activa, la capacitat d’espera, el respecte, el torn de paraula, l’acceptació dels límits, etc.
Paraules clau: rotllana, diàleg, compartir, experiències.
Pregunta a l’autor: havent llegit el text m’ha quedat el següent dubte: de quina manera es podria promoure la participació dels infants més introvertits?
Imatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada