L’art de conversar Escoltar, parlar i compartir a la rotllana
A través d'aquest text, l'autor comparteix la seva passió per la rotllana com a estructura organitzativa a l'aula, que recull les veus i les presències dels infants, els mestres i els familiars en el camí de ser, aprendre i créixer dins de la col·lectivitat. L'autor destaca l'art de parlar i conversar com una pràctica que s'exerceix des de la fluïdesa de les aportacions espontànies dels nens i les nenes, tant en la rotllana com en altres moments de la vida quotidiana.
L'autor observa un paisatge variat i multicolor en un nou
grup d'infants a l'aula de tres anys, amb ritmes i necessitats de comunicació i
expressió diferents. Hi ha infants amb altres llengües maternes i que saben poc
de la llengua pròpia, alguns que s'expressen amb seguretat i altres que es
refugien en la mirada, el gest o la paraula breu. Cada infant necessita un
temps i un ritme per apropiar-se de la nova realitat i fer-la seva.
L'autor destaca la importància de facilitar l'expressió
lliure dels infants en tot moment, regulant els espais d'espera quan sigui
necessari i generant la certesa que les seves paraules sempre seran recollides
i compartides, encara que sigui més tard. L'autor reconeix que l'espontaneïtat
i el desig de compartir són a la base de la comunicació parlada.
Es relaten diverses escenes i exemples de com la rotllana
proporciona un espai de comunicació significatiu. Es destaca com la rotllana
pot ser un lloc on els infants comparteixen les seves vivències, emocions i
experiències, i com aquesta interacció enriqueix la comprensió i el
reconeixement mutu.
L'autor també posa de relleu la importància de la
comunicació expressada a través de la paraula, que requereix temps i és
fonamental per a l'evolució lingüística dels infants. Donar espai i temps per a
la comunicació permet alimentar l'articulació, la riquesa i l'estructura del
llenguatge, que es nodreix dels altres models lingüístics de l'entorn i de la
pròpia maduració interna.
Es destaca que l'art de la conversa és una menja deliciosa
que es cuina a foc lent i de manera artesanal. Es ressalta la importància del
contacte visual, de l'atenció sincera, del somriure i de l'emoció en cada
intervenció. També es reconeix la possibilitat de canviar la direcció de la
rotllana quan les paraules s'atropellen o quan es necessita redirigir l'atenció
dels infants a través de jocs o cançons.
En resum, l'autor subratlla que l'acte de comunicar-se i
conversar és un acte de creativitat individual que es comparteix i adquireix la
seva plena dimensió humana en la rotllana i en la vida quotidiana. La
comunicació verbal, juntament amb el contacte visual i l'expressió corporal,
conformen una bellesa melodia en cada interacció. L'autor conclou afirmant que
a través d'aquest acte de comunicació es va forjant una comunitat en què es
bressola per la cadència de les paraules i el desig d'expressar-se, en un
entorn d'alegria i creixement.
Després de llegir el text, la primera pregunta que em ve al
cap és: quines estratègies utilitzes per
animar els infants més tímids o reticents a compartir les seves experiències i
emocions a la rotllana?
Aquest article m’ha semblat molt interessant ja que mai m’havia
parat a pensar en la importància ni els beneficis de la rotllana més enllà d’una
estructura per seure amb els nens on se’ls pot tenir ben controlats en tot
moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada