Enllaç: https://maritzagerlach.blogspot.com/2022/04/ninos-sentados-en-circulo-foto-de-stock.html
En aquest article se’ns parla de la comunicació i el llenguatge parlat. Ens diu que els grups són molt diversos, per tant, per alguns infants comunicar-se i parlar és fàcil, però per altres és més difícil. Per tant, quan ens comuniquem amb un infant que creiem o sabem que té dificultats per entendre el missatge que se li està dient, és necessari que tinguem en compte un conjunt de recursos, com per exemple: valorar la seva intenció comunicativa, mantenir la mirada, bona proximitat física...
Una altra idea de la qual parla el text, és la influència
que té en l’evolució comunicativa i lingüística dels infants la manera de parla
dels docents. Per això, és necessari que el docent parli amb claredat, amb una
bona velocitat, amb una línia melòdica natural i amb un llenguatge precís. A
més, tenir contacte visual durant l’estona de comunicació proporciona seguretat
afectiva i ajuda que l’infant entengui millor el significat de les paraules.
També ens explica que per poder observar si estem
fent bé la nostra tasca de comunicació amb un infant, és bo gravar moments en
els quals estem interactuant amb infants, per exemple: llegint un conte, quan
estem en rotllana... Veure i analitzar aquests enregistraments ens permeten
veure i corregir allò que sigui necessari. A més, també pot ser bo compartir
aquestes gravacions amb l’equip docent, atès que pot servir com a eina de
treball.
Una altra idea de la qual ens parla el text com la
veu de la docent pot arribar a transmetre seguretat, acollida i estimació.
Aquests aspectes juguen un paper fonamental en el moment de l’acollida del matí
o en altres moments més sensibles.
També parla sobre la lectura de contes. Acostumem
a explicar-los a partir de les imatges que apareixen en el llibre. Però l’article
ens mostra que també és una bona idea explicar els contes només tenint el
suport de la nostra expressivitat, el gest, la veu, les paraules... per tal de
mantenir aquesta mirada amb els infants.
També ens explica que és important tenir en compte
la seva audició. Comparar la seva resposta auditiva amb la dels companys davant
els mateixos estímuls sonors. En el cas que hi hagi alguna cosa que ens sembli
alarmant, cal comunicar-ho a la família.
Un cop acabat l’article, m’ha recordat a una
assignatura que vam fer l’any passat, que tractava sobre treballar l’expressió
corporal, la veu i com projectar-la correctament. Considero que la veu és una
eina fonamental en la nostra professió i, per això cal saber com fer un bon ús
d’aquesta. A més, aquesta assignatura tenia una segona part en la qual treballàvem
aspectes més relacionats amb el llenguatge.
La pregunta que els vull fer a les autores de l’article
és: Hi ha altres maneres de detectar aquestes irregularitats auditives dins les
aules?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada