 |
Font: https://escolalluisvives.cat/fem-grups-interactius-a-p5/ |
a) Breu resum de la lectura
L’article “Grups interactius al final de l’etapa” comença exposant el
context i les característiques del centre educatiu on es duu a terme
l’experiència dels grups interactius.
Seguidament, s’explica que la transformació en comunitat d’aprenentatge ha
implicat la implementació de noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge
dialògic i una participació més activa de tots els agents eductius. A partir de
la col·laboració més gran dels agents s’han pogut fer tertúlies dialògiques,
una aula tutoritzada, grups mixtos, assemblea de representants de l’alumnat,
formació de familiars i grups interactius (Zugazaga et al., 2013, p. 19).
Pel que fa als grups interactius cal ressaltar que són un tipus
d’organització de l’aula on s’agrupa l’alumnat, en aquest cas infants de 5
anys, de manera heterogènia (es barreja a l’alumnat tenint en compte la seva
llengua materna, el sexe, la capacitat, la manera de ser i l’actitud) i
s’organitzen diferents activitats per les quals passa tothom i en què
l’aprenentatge sorgeix a partir del treball cooperatiu i dialògic amb l’acompanyament
de les tutores dels grups i els familiars de l’alumnat (Zugazaga et al., 2013,
p. 19).
La tutora del grup és la responsable de dissenyar les tasques (segons els
àmbits de l’etapa) i organitzar els grups amb la intenció que les activitats plantejades
fomentin la interacció entre els infants i hi hagi tants grups com activitats
que hi hagi preparades. D’altra banda, les famílies voluntàries són les
encarregades de dinamitzar les activitats preparades i d’avaluar la sessió a
través d’una plantilla que els hi ofereix la tutora del grup (Zugazaga et al.,
2013, pp. 19-20).
Dit això, i per anar acabant, s’ha de dir que la formació en el procés és
essencial, per tant, es forma al professorat, a les persones voluntàries i a
l’alumnat. Paral·lelament, s’ha pogut concloure que els grups interactius afavoreixen
a la diversitat i ajuda a interioritzar l’aprenentatge a qui ajuda a aprendre i
a qui aprèn l’ajuda a entendre millor les estratègies de resolució assegurant
d’aquesta manera un seguiment individual (Zugazaga et al., 2013, pp. 20-21).
b) Alguns
interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor
Al llarg de tot
l’article s’explica els avantatges dels grups interactius, però que passa quan
no hi ha una bona cohesió de grup i aquests no funcionen? És a dir, quins punts
febles té treballar d’aquesta manera?
c) Comentari personal
Aquesta lectura m’ha servit per tornar a
reflexionar sobre el meu Pràcticum I, ja que a l’escola on vaig realitzar les
pràctiques, aplicaven l’experiència explicada en l’article. En altres paraules,
treballaven per grups interactius.
He de dir que l’any passat, em va costar
acabar de veure si realment fer servir aquesta metodologia a l’aula era
beneficiosa per als infants, atès que era el primer cop que la veia i vivia en
una aula. Però, gràcies a aquest article he vist que treballar per grups
interactius té un gran potencial i afavoreix a fer un aprenentatge basat en
l’intercanvi de coneixements i idees amb
el grup d’iguals a través del diàleg i debat.
d)
Tres o cinc paraules clau
Les paraules clau d’aquest article són: grups interactius, aprenentatge
dialògic, famílies i formació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada