LECTURA 6D

Lectura 6D --> GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA

Síntesi lectura 

Aquest article tracta sobre com una escola de Biscaia ha introduït els grups interactius a la seva escola. Tot va sorgir quan van arribar famílies de diferents comunitats i països i, per consegüent, va provocar que hi hagués molta varietat lingüística a l’aula. Així doncs, a causa d’aquesta necessitat van començar a treballar partint d’altres pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic. 

Aquestes noves praxis com ara tertúlies dialògiques literàries, aula tutoritzada, grups mixtos, assemblea, formació de famílies i grups interactius van portar que molts altres agents de la comunitat educativa s’impliquessin en l’educació dels infants, com ara les famílies. 

L’article es dedica, especialment a tractar dels grups interactius. Aquesta metodologia consisteixen a fer diferents activitats i grups de manera que tots els grups passen a fer totes les activitats. Així, segons Arantza Zugazaga, Ane Miren Uribe i altres autores “permet mantenir l’atenció i la motivació i l’aprenentatge té lloc de manera interactiva per mitjà del treball cooperatiu i dialògic” (Arantza Zugazaga, Ane Miren Uribe, 2013). Les activitats són tutoritzades per una persona adulta voluntària. Hi ha familiars de l’alumnat que són voluntaris per a dur a terme els grups interactius. Aquesta activitat es realitza una tarda a la setmana durant una hora i mitja. La tutora és la responsable de dissenyar les tasques i organitzar els grups homogenis. Cada grup fa una activitat diferent durant 20 minuts. L’adult es manté a la mateixa activitat i són els grups els que van rotant. En acabar l’activitat, les persones adultes fan una valoració a partir d’uns indicadors establerts per la tutora. 

La finalitat d’aquesta metodologia és segons Arantza Zugazaga, Ane Miren Uribe i altres “anar reforçant les àrees instrumentals, l’autonomia de l’alumnat, el coneixement del medi, convivència, etc.”  (Arantza Zugazaga, Ane Miren Uribe, 2013).

Un cop explicat això posa de manifest tres idees clau: 

La primera idea fa referència al fet que les activitats s’extreuen de la programació de l’aula, per tant, no s’han de crear activitats extres. A més, s’ha de tenir present que és vital que es fomenti la interacció dels alumnes. 

La segona idea és que l’escola ofereix formacions a tres nivells per tal d’impartir aquesta metodologia. Ofereix formació per a docents, per a les famílies o altres persones voluntàries i per als alumnes. 

I la tercera idea més rellevant és que és una proposta d’organització més inclusiva per a treballar a l’aula i millora l’aprenentatge de tots els infants en tant que s’ajuden entre ells i els infants tenen una atenció més individualitzada, ja que l’adult té un nombre petit d’infants cada 20 minuts. Així mateix, per a fer l’activitat més inclusiva les autores diuen “si preveiem que un nen o una nena pot tenir problemes per fer una activitat, en planifiquem respostes distintes com per exemple treballar l’exercici abans o, segons l’alumne de qui es tracti, acceptar-ne respostes diferents (orals, còpies, etc.)” (Arantza Zugazaga, Ane Miren Uribe, 2013).

Al capdavall, l’escola valora aquesta pràctica positivament perquè afavoreix l’aprenentatge dels infants i les famílies també contemplen que és una bona pràctica, ja que consideren que l’educació és responsabilitat de tothom. 

Relació d’algun aspecte que ens sembli rellevant amb alguna assignatura o amb la vida personal 

Després de llegir l’article he de dir que, per una banda, estic a favor d’aquesta metodologia perquè té avantatges, però, per una altra banda, penso que la inclusió, en molts casos, és una utopia. 

És una metodologia que valoro positivament perquè, com diu l’article, els alumnes que han entès els conceptes els reforcen a l’hora d’explicar-los als companys que no els entenen i, l’alumnat que té més dificultats entén millor els conceptes si se’ls expliquen companys de la seva mateixa edat. A més, el fet que en aquests moments hi hagi ràtios baixes també afavoreix la tasca docent perquè podem donar una atenció més individualitzada. També és cert que els infants estan més motivats, ja que cada 20 minuts canvien d’activitat. 

El fet que s’impliquin les famílies també és un punt positiu perquè poden veure de quina manera es treballa a l’escola i, per tant, desdibuixar algunes concepcions errònies que potser tenien i, alhora, és una forma d’entendre en primera persona la complexa tasca del docent, ja que hi ha molta diversitat en una aula. 

Tanmateix, malgrat que és cert que és una metodologia més inclusiva que una classe unidireccional per part de la mestra, no crec que sigui tan inclusiva com explica l’article. Em sembla bé el fet que acceptin diferents respostes en funció de l’alumnat o que treballin prèviament amb un alumne concret l’activitat, però, per exemple, que un alumne copiï la feina d’un altre, per mi no té cap sentit i aquell alumne no haurà fet cap aprenentatge. Així mateix, alumnes amb diversitats més severes com ara un autisme greu, considero que no participen gaire a les activitats, ja que els costa mantenir-se, en molts casos, parant atenció en allò que s’està fent. 

De fet, la meva germana va estar fent pràctiques com a vetlladora en una escola de Mataró que també fan grups interactius. Ella estava amb un infant que tenia un coeficient intel·lectual baix i trets de TEA. Aquest infant no seguia cap activitat de la programació de la mestra i, en els moments de grups interactius tampoc no feia cap intervenció. 

És per aquesta raó que, amb la poca experiència que tinc, considero que la inclusió és una utopia, ja que és ideal i seria maco que fos així, però no és real perquè són infants amb necessitats molt específiques i, malgrat que s’adaptin les activitats, no són modificacions suficients perquè assoleixin els aprenentatges. 

Pregunta: com hem de fer per integrar els infants amb diversitats severes en els grups interactius? És a dir, un infant que amb 8 anys per exemple no parla i cognitivament, és un infant de 5 anys, com el fas partícip d’aquestes activitats? 

Paraules claus: grups interactius, aprenentatge dialògic, parla plurigestionada, participació. 

A continuació deixo una imatge de quins serien els objectius que hauríem de tenir presents quan tenim infants amb NEE a l’aula. 

                                         Font

Després de fer el comentari de les lectures hem parlat sobre la importància de la veu en la nostra futura professió. Com a docents serà la nostra eina mitjançant la qual ens comunicarem amb els infants, amb les famílies, difondrem l'aprenentatge i ens enriquirem dels altres també.