Lectura C6: Comunicació i llenguatge parlat
Resum de la lectura
les autores de l’article Isabel Ferrer i Sunta Sogas ens parlen de la comunicació oral i quins factors hem de tenir en compte.
El text ens parla que com a docents hem de tenir certs aspectes presents perquè els infants entenguin bé el que els hi volem transmetre perquè la manera en què parla la mestra incideix directament en l’evolució comunicativa i lingüística dels nens i les nenes. Per això hem de parlar amb claredat, pronunciant bé les paraules, amb un llenguatge precís i a una velocitat adequada perquè puguin seguir bé el fil de què els hi estem parlant. De manera que afavorirem l'evolució lingüística i comunicativa dels nens i nenes i l'ajudem al fet que entengui el significat de les paraules.
Per una banda, un recurs que podem utilitzar és gravar-nos diverses estones del dia per veure'ns i escoltar la nostra relació individual amb un infant, amb tot el grup o amb les famílies, d’aquesta manera, ens dona informació d’aspectes que potser no som conscients o desconeixem de la nostra manera de comunicar-nos: com per exemple el nostre llenguatge corporal, la nostra veu, etc.
Així podem veure quins aspectes podem millorar de la nostra tasca educativa.
Per altra banda, cal posar èmfasi en la veu de la mestra, és un aspecte essencial perquè pot transmetre acollida, seguretat i estimació als més petits. Quan parlem, la nostra veu està tocant realment l’infant. Però és cert que a vegades hi ha molt de xivarri a l’aula i els infants no escolten la nostra veu. Les autores el que comenten que el recurs més adequat no és elevar el nostre to de veu, sinó per exemple posar música, parlar més fluix, etc.
Un altre tema que aborda l’article són els contes. I és que hi ha diverses maneres d’explicar una història, però la més recurrent és explicar el conte amb les imatges el davant perquè els infants segueixin el fil i acompanyar-ho de gestos i un to de veu adequat, però una altra manera és fer-ho sense suport visual i fer servir només la nostra expressivitat, el nostre gest, la nostra veu, així els infants se centraran en nosaltres i els nostres gestos sense haver d’anar mirant les imatges ni analitzar-les.
Per acabar, parla sobre que nosaltres, com a docents, hem de vigilar que els infants sentin bé, si observem que un infant té un desig clar i recursos comunicatius suficients, però si el seu llenguatge o la seva parla ens alerten, cal que parem atenció a la seva audició i comunicar-ho a la família. Però quan parlem amb elles o amb els infants, hem d’evitar les generalitzacions com: mai, sempre, el tot o res i no aplicar els quantitatius a les persones, sinó als actes.
Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor;
Després de la lectura, m’agradaria fer un plantejament a les autores i és que quines eines o recursos ha de tenir un docent si detecta que un infant té problemes auditius?
Comentari personal:
La lectura m’ha semblat molt interessant perquè posa èmfasi en el fet que nosaltres com a docents tenim una influencia directa amb el desenvolupament de la parla dels infants, i que hem de procurar comunicar-nos d’una manera clara i entenedora perquè els infants entenguin els significats de les paraules.
Des de la meva experiència, en relació amb el to de veu i com utilitzar-ho quan hi ha molt de xivarri a l’aula i als infants no els hi arriba la meva veu, l'opció més fàcil és elevar nosaltres el nostre to de veu, però en realitat hi ha moltes maneres.
Soc monitora d’un menjador escolar i estic amb infants d'i3, I4 i I5, i des de la meva experiència, i quan hi ha molt de xivarri i no m’escolten començo a dir en veu baixa: ‘qui em senti que es toqui el nas, qui em senti que es toqui el cap…’ així amb diverses parts del cos, com el colze, les orelles, etc., els infants es fixen en el que estic fent i de mica en mica van fent silenci.
Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text:
Comunicació oral, llenguatge parlat, veu, expressivitat.
e) Imatge + Enllaç amb la font de la imatge;
contar cuentos en el aula - Bing images
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada