L’objecte que he escollit en aquest ha estat una fotografia, en el rere fons hi ha dos simbologies, la primera per la fotografia en sí, podem observar la nina i jo quan era nadó, la veritat es que, el que vol transmetre és que al néixer prematura de 6 mesos, la nina era més gran que jo i ve a dir-nos aquesta comparativa.
Per altra banda, la segona simbologia és la nina, me l’ha van regalar quan vaig néixer, però mesos després em van fer la fotografia, vol dir que NO és una comparativa de recent nascuda sinó, quan ja tenia uns quants mesos de vida. No recordo ben bé quants tenia, però recordo que la meva família ho va passar malament, la meva mare la que més va patir perquè va ser una cesària urgent de vida o mort ja que el fet de portar-me a mi dins la panxa li va provocar diferents errors que li podrien haver causat la mort, tanmateix, quan vaig néixer van comunicar a la meva família que no sabien si seria cega, sorda o muda entre d’altres complicacions que podien haver.
Finalment, vaig estar 57 dies a la incubadora que va portar mal de caps a molta part de la família, molt d’ells patien per si podria morir i d’altres perquè només podien veure’m i tocar-me a través d’un petit forat en el vidre de la incubadora.
Per tot això penso que aquesta imatge és especial i li guardo molt record, per mi, és la historia de la meva vida i té molt de significat.
Les tres paraules que he triat són:
- Família: són la base de la meva vida i als quals gràcies a ells estic aquí, sempre m’han ajudat i han estat en tot, des de ben petita he assistit a molts metges i fins als 7 anys d’edat no vaig rebre l’alta mèdica per si passava qualsevol cosa, són el meu pilar.
- Enyorança: aquesta activitat m’ha fet recordar a una familiar que ara ja no hi és però que en el seu moment va estar molt pendent de mi, des de que vaig néixer i una de les persones que més va patir per mi.
- Experiència: al llarg d’aquesta proposta, tots hem explicat les nostres experiències per molt diferents que fossin. L’experiència a la vida et dona coneixement, records, aprenentatges, valentia, habilitats i ens ajuda a créixer com a persones. Des d'un nivell personal, l'experiència, al cap i a la fi, tot va sortir bé i vam aconseguir en sortir-nos tant la meva mare com jo i avui en dia estem d’allò més bé, malgrat tot el que vam viure.
La reflexió que faig globalment és que hem de viure cada segon de la vida i gaudir al màxim de cada minut que ens regala, de vida només en tenim una i el temps passa volant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada