El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?
La primera perspectiva es preocupa per acomplir un estàndard que donin compte els resultats, mentre que el segon és el contrari; és entendre l'aula i els infants i veure el docent com algú capaç d'assumir nous reptes.
Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?
Personalment penso que cap extrem és bo. El millor seria buscar el camí del mig, una perspectiva que fes una mica de barreja d'ambdues. El que si crec després de la lectura, és que hem de buscar una estandardització de l'educació per anar tots i totes cap al mateix objectiu pel mateix camí. Cada docent necessita adaptar-se a cada infant, cada centre a cada situació... I així.
Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?
Mel puc imaginar com una metàfora de "bastida o bastimentada" En aquest, el "rai" és una col·laboració entre investigadors educatius i docents, i només si es lliguen bé els troncs d'una manera específica i en comú es podrà navegar. A partir d'aquí compara amb el món educatiu i conclou en què si no es treballa cooperativament aquesta barca que és l'educació no sortirà flotant.
Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?
Què és per a tu ser innovador?
Es refereixen al fet que l'educació ha estat canviant al llarg de tota la història, no només ara. Per a mi, ser innovador no és tenir les millors idees sinó pensar-les per millorar en alguna condició educativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada