D1 Pensar | D2 Filosofia | D3 Amic | |
Preguntes | -Què tens al cap? -És un guix màgic? -Com es diu? -Com es diu el que tenim al cap? -Com sabré en què penses? -Obrir la boca per què? -Iper fer sortir alguna cosa, fa falta…? | -Què vol dir fer filosofia amb vosaltres? -Sou adults o sou nens? -Però què dius que sou nens? -Què podeu fer? -el pare, la mare o la mestra poden fer que vosaltres no pogueu fer? -No pots fer fotos? -Què coses no podeu fer ara però se us permetrà fer després? | -Què és un amic? -Com saps que són amics? -Als amics se’ls estima com als nòvios? |
Respostes | - Un cervell - Una memòria - Hi ha un pare - Jo tinc un pare i una mare -No -Una espelma - Reflexionar - S’ha d’obrir la boca -Perquè surtin -Parlar | -Parlar -Reflexionar -Pensar -Perquè sóc petit i -Els meus pares són grans. -Els petits treballen i els grans també. -Puc fer coses -Puc fer cartells -El papa pot fer fotos -No perquè no sóc suficientment gran, perquè són grans | -Perquè a vegades em dona la mà i després li dono jo l’altra mà perquè ja té una mà ocupada. -No, els amics són per a jugar amb ells i les parelles es donen petons. A la boca, i es casen. -Es poden donar petons als amics a la galta. -Els nuvis a la boca -Li vull fer un petó a la mare |
Retorn (que fa la mestra davant les respostes dels infants) | Repeteix el que diuen els infants per fer-los saber que té interès en el que diuen i per motivar a seguir la conversa. A més, hi havia reforç positiu. | Quan la mestra fa la pregunta “Què coses no podeu fer ara però se us permetrà fer després?”, es dirigeix als infants pel seu nom per obtenir resposta, però aquest no responen perquè no saben que dir. | En vista de la participació dels infants, la mestra aprofita i va aportant noves preguntes per tal de treure més informació i veure cap a on pot portar la conversa. |
Tema | El pensament i la memòria i com l’expressemt | La filosofia. | L’amistat i l’amor |
Reflexió posterior de les mestres | Primer parlen de les reaccions de les famílies i sobre la curiositat que genera en aquestes. Després parlen de l’actitud dels infants i de les que més els ha sobtat, com per exemple: quan el jonathan diu que l'única forma d’expressar el pensament és obrir la boca. | En aquesta sessió la mestra explica que no ha pogut obtenir res de res. Ha sigut molt desestabilitzador i s’ha allargat molt la sessió. No he aconseguit treure’ls-hi res. | No es mostra cap reflexió amb cap mestre/a. El que es veu a l'escena és que els infants es mostren molt participatius, ja que parlaven d’ells i de les seves vivències. Se sentien motivats/des a participar perquè tenien moltes coses a explicar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada