Tasca 7: la polsera de la sort

 L’objecte de la sort

L'objecte que es veu en les imatges posteriors és el que jo vaig portar a la darrera sessió de seminari. Aquest objecte és una polsera que em va comprar els meus pares al viatge a Roma que vam fer en 2019, abans de la pandèmia. Sempre la porto posada perquè em porta molts bons records.

El viatge a Roma el vaig fer el juliol de 2019, quan jo tenia 15 anys, amb els meus pares i el meu germà gran. Va ser un viatge molt emotiu per a mi i per a tots, perquè ja feia alguns anys que no anàvem a un altre país de vacances. Vam estar allà quinze dies allà, cosa que ens va permetre conèixer i veure tots els racons del país. A més, vam anar a la Ciutat del Vaticano per veure-la i veure la capella, de fet, la polsera és d'allà. Nosaltres som una família creient, tot i que no anem a missa. El viatge ens va unir molt i tinc un record molt bo, ens va fascinar a tots els monuments històrics, la gent i, sobretot, el menjar. L'hotel estava molt cèntric i era una habitació molt gran, tenia balneari i gimnàs. Vaig riure molt i va ser un moment molt feliç a la meva vida: just havia acabat quart de l'ESO, m'havia graduat i un mes abans vaig anar a Itàlia amb l'escola, a Venecia, Pisa i Florencia.

Aquesta polsera em recorda a tots aquells dies i a la meva família, amb la que tinc una gran connexió i confiança.

Selecció de tres paraules:

• Personal: He escollit aquesta paraula perquè penso que aquesta activitat que vam fer va ser molt personal. Penso que és molt íntim i entre els companys tampoc tenim tanta confiança entre nosaltres i obrir-nos és molt forçat. Tot i ser un objecte personal per a mi, tampoc penso que sigui tan íntim i exposar-lo no em va suposar molta vergonya. Parlar en públic no m’agrada gens, però no em vaig sentir jutgada ni malament.

• Coneixença: Aquesta paraula resumeix com vaig interpretar l’activitat, una proposta per conèixer-nos entre tots i mostrar la nostra part personal. Com he dit, som un grup que no tenim molta confiança entre nosaltres i és una proposta incòmoda per nosaltres. Tot i això, ha servit per fomentar el vincle.

• Por: Com he dit, he sentit por i vergonya a l’hora d’explicar el meu objecte, però mentre ho feia anava perdent la vergonya i cada vegada sentia més confiança en mi mateixa.