L’anell de pedra menta- Marrakech 2022
Aquest és un anell que em vaig comprar a Marroc, concretament a Marràqueix, el dia 6 de maig del 2022. Aquest viatge per mi va ser molt especial, ja que era el primer que feia sense els pares, professors, sense cap adult. Vaig anar-hi amb la meva parella, ella tenia divuit anys i jo dinou, ens vam carregar dues motxilles a l'esquena i vam marxar a Marroc sense saber ni dir "gràcies" o "adeu".
Marroc em va enamorar, el menjar, els "zocos", les postes de sol, el té, cada una de les fotografies que hi vaig fer. Aquest viatge també va ser molt especial per mi perquè és on vam començar a sortir amb la meva parella. És on em vaig oblidar del que diria la gent, de què pensaria, de què jutjaria. En aquell indret del món on ningú em coneixia vam decidir que, després de set mesos d'estar-nos coneixent com amigues volíem formalitzar la nostra relació. No canviaria per res tot el que ha passat des d'aquell dia i que feliç soc ara estimant a qui vull d'una manera sana i lliure.
L'anell és de plata, té uns cercles que rodegen una pedra verda, em van dir que era pedra de menta. El vaig comprar l'últim dia de viatge. Vam fer tot el que ens van dir que no féssim: "no aneu als "zocos" que no són cèntrics". Doncs així va ser. Vam anar al "zoco" més perdut de tota la ciutat, després de caminar entre milers de tallers preciosos. I vaig dir, vull alguna cosa que em recordi a Marroc, que em recordi al viatge. Així va arribar l'anell a les meves mans. Avui en dia em recorda a un país preciós, a mi molt feliç i a la Luka, que va insistir molt que me'l comprés.
3 paraules que m’ha suggerit l’activitat:
Teixir: per mi compartir una cosa tan íntima ha significat conèixer més a fons les persones que tinc a la classe i que m'acompanyen en aquest procés de formar-me. Teixir xarxa per mi és saber més d'elles i poder-les entendre millor.
Escolta activa: durant la sessió he escoltat a totes les companyes i les he intentat acompanyar, ja fos amb la mirada, amb un somriure, un gest, etc., en tot el que sentien. Penso que he escoltat igual que m'he sentit escoltada i aquesta bidireccionalitat crec que ha set des del cor.
Tornar al passat: en aquesta activitat he recordat molt un moment molt bonic de la meva vida. També he pogut veure els moments bonics de la resta de companyes i això m'ha agradat molt. Recordar a vegades costa, és dur, a vegades és plaent. Aquesta vegada puc dir que m'ha animat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada