Tasca 7. Un objecte

 

Descripció de l’objecte: l’objecte personal que he decidit portar a l’aula, el dia 15 de maig de 2023, ha sigut un anell de plata que té una forma orgànica. Aquest va ser un regal de la meva mare quan vaig acabar segon de batxillerat i, per tant, em recorda el final d’una etapa plena d’emocions i molts canvis.

Així doncs, per a mi, a aquest anell és molt important (i, per això, sempre m’acompanya) perquè, com ja he dit fa un moment, va marcar el desenllaç d’una etapa de molt d’esforç que em fa rememorar que amb constància i implicació puc arribar allà on vulgui.

En altres paraules, considero que aquest anell m’ajuda a trobar la motivació en aquells moments més difícils de la carrera, atès que em fa tenir present que per molt d’estrès que em pugui provocar una situació, puc tirar endavant.

Tres paraules que m’ha suggerit l’activitat de l’objecte:

1. Espai públic: arran d’aquesta activitat he pogut comprendre molt millor que la parla es pot donar en l’àmbit públic i privat. Paral·lelament, he de dir que he après que, depenent d’aquest context, la interacció que es dona en un espai pot ser molt diferent.

Per exemplificar això, m’agradaria dir que en el meu cas sé que el fet d’haver hagut de compartir certa informació personal en l’àmbit públic (en aquesta ocasió parlar indirectament de qui som) pot ser un impediment per deixar anar completament la meva parla.

Per aquest motiu, a través d’aquesta activitat grupal, he observat que és important que els docents facin servir bones estratègies per potenciar la interacció a l’aula, com per exemple, l’estratègia de l’expansió que s’ha fet servir diverses vegades en el dia d’avui.

2. Exploració: gràcies a aquesta activitat he pogut conèixer una petita part dels companys i companyes que comparteixen amb mi tantes hores al dia i que moltes vegades arriben a ser persones desconegudes.

Des del meu punt de vista, el fet d’haver dut a terme aquesta activitat a l’aula ha propiciat a la creació d’un clima de confiança on obria la possibilitat a tothom per explorar la seva parla i donava l’oportunitat de potenciar la comunicació lingüística a través de la recontextualització discursiva, ja que havíem d’explicar el perquè aquest objecte era tan rellevant per a nosaltres fent referència a coses que ja havien passat.

3. Empatia: poder escoltar les explicacions dels meus companys/es, m’ha fet comprendre molt millor els sentiments i emocions que poden arribar a despertar els objectes en tots nosaltres.

És a dir, he vist com un objecte que a primera vista pot semblar insignificant, pot arribar a ser molt valuós per a una persona. Aleshores, m’he sentit identificada amb algunes de les situacions que explicaven, ja que m’ha fet adonar que jo també tenia algun objecte personal que compartia la mateixa història que la que m’exposaven els companys/es.