Tasca 7: Un objecte

A continuació, us presentaré el meu objecte personal, aquest fa més de 17 anys que és amb mi i n'és un de molt especial.

Aquest objecte és molt important per a mi, ja que m'ho va regalar una de les persones més importants de la meva vida, el meu "yayo". Fa ja uns quants anys, que el meu avi no és amb nosaltres i el recordo amb molta estima. Tot i això, el temps va passant, any rere any, i m'oblido de la seva veu, de la seva rialla, dels seus enuigs... La meva memòria no ajuda, ni el pas del temps tampoc. Jo creia que a mesura que anessin passant els dies, podria "superar" aquesta pèrdua, bueno, això és el que diu la gent: El tiempo lo cura todo, però no, el temps no ho cura tot. Aquell dia 28 va marxar amb ell una gran part de mi que mai tornarà, però que gràcies al collaret mai acabaré d'oblidar. Cada vegada que el veig, recordo totes les estones que passava amb ell, cada migdia a casa seva, totes les tardes al carrer jugant amb ell, els nostres programes preferits de televisió, els nostres berenars de síndria i la manera que tenia de tallar l'embotit, com ell deia: Al Andalus... 

Gràcies al collar, sé que mai podré sentir-me sola i oblidar això, no és que sense ell no em pugui recordar del meu avui i de tot el que vam viure, però és que amb el collar, sento al meu avi aquí amb mi, com quan era petita.

Aquest cor el porto sempre en situacions en les quals necessito saber que està amb mi, que em cuida i em vigila des del cel. Sembla una ximpleria, però en exàmens, exposicions, en situacions en les quals passo ansietat i molts de nervis, necessito tenir-ho al meu costat, per tant, me'l poso i em tranquil·litza. Sé que no soc l'única que, per desgràcia, ha viscut una situació així i des d'aquí voldria donar-vos una gran abraçada, ja que no és fàcil i potser mai se supera, però com a consell, amb el que jo he après a viure és amb els bons records, parlar d'ell i donar-li el seu lloc sempre, tot i que no hi sigui aquí.

Abans d'acabar, voldria destacar el conjunt de tres paraules, i una breu reflexió d'aquestes, que m'ha suggerit l'activitat i el meu objecte:

• Record: Per aquesta paraula no tinc gairebé res més a dir que com bé ens expressa el llatí, recordar ve de re-cordis i vol dir tornar a passar pel cor... Aquesta activitat m'ha commogut i m'ha fet tornar a passar pel meu cor, permetent-me així tenir un espai on poder expressar els meus sentiments i on poder retrobar-me amb bona part del meu avi. Gràcies.

• Emoció: Crec que aquesta paraula defineix molt bé el que l'activitat i cada un dels nostres objectes ens ha generat. Cadascun de nosaltres, ha viscut l'activitat d'una manera molt especial i única, sent així enriquidora tant per nosaltres com per la resta de companys. Crec que per ser uns bons docents, hem de ser capaços de permetre les nostres emocions i no reprimir-les, hem de ser conscients que cadascun de nosaltres i de la resta de la humanitat, té una motxilla i, per tant, cal que siguem empàtics.

• Coneixença: Aquesta paraula, la relaciono més amb l'activitat que amb el meu propi objecte, ja que considero que dur a terme una activitat com aquesta ens ha permès conèixer més als nostres companys i companyes, també al professor, i, amb la qual cosa, adonar-nos que tots som humans i que tots tenim una història al darrere. Crec que a la universitat hauríem de fer més activitats d'aquest tipus, ja que moltes vegades oblidem que a més de ser estudiants, som persones amb sentiments, pot ser, fer-les, ens feria tenir un major vincle de caràcter grupal i no tan individualitzat, per parelles o en petits grups.

  
  

Per a tu avi: Diuen que mai ningú mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi, i jo sempre ho faré.