TASCA 8: INICIS DE LA CONVERSA - DIÀLEG A CASA

1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?

L’Anna fa 13 intervencions, en Pablo en fa 10 i la mare en fa 12. Veiem que en general parlen tots per un igual, per tant, el diàleg és bastant equilibrat. Tot i això, és l’Ana qui té una mica més de protagonisme. En Pablo, malgrat que és petit, fa gairebé les mateixes intervencions que la resta. Pel que fa a la mare, té un rol de “deixar fer”, és a dir, no pel fet que sigui la mare, parla més. De fet, parla la nena una mica més que ella. Així doncs, l’adult equipara gairebé un terç de la conversa, igual que cadascun dels infants.

 

2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?

2.1. INFORMAR - Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dona mostres de rebre la informació aportada.

1. Madre: “Pues sirve para mostrar quién vive dentro… Los castillos tenían banderas. Como en la portada del cuento que sacaste de la biblioteca ayer, mira, voy a por él”.

2.2. OBTENIR INFORMACIÓ - Rebre informació verbal sota requeriment.

1. Madre: “Venga, ponedlo. ¿Os ayudo yo?”.

Ana: “No… Pablo, aquí. Aquí adiba. Ya está”.

2.3. REGULAR L’ACCIÓ - Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre.

1. Madre: “¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?”

Ana: “Pero ¿para qué es la banera?”.

Madre: “Bandera”.

Ana: “Banera”.

Pablo: “¿Nanera?”

Madre: “Pues sirve para mostrar quién vive dentro…”.

2. Madre: “Sí, mira. Pablo te pide permiso, Dile: “Ana, ¿te puedo ayudar?””.

2.4. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS - Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials.

1. Ana: “Mira, ahora pongo esto, esto del castillo”.

2.5. METALINGÜÍSTICA - Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques.

1. Ana: “¡Ayyy! Lo ha dompido todo”.

Mare: “Hombre, no, no lo ha roto todo…”.

2. Ana: “Pero ¿para qué es la banera?”.

Madre: “Bandera”.

Ana: “Banera”.

Pablo: “¿Nanera?”.

(El focus està en la paraula)

 

3. Quines estratègies d'interacció segueix?

3.1. Sobreinterpretació.

-        Pablo: “Pone illo”.

(Però la mare no fa cap sobreinterpretació).

3.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa

-        Mare: “¡Anda! Sí que es bonita…”.

3.3. Imitació idèntica

-        No n’hi ha.

3.4. Expansió

-        Madre: “¡Espera! Mirad, hay cuatro banderas… ¿Cuál os gusta más?”.

Ana: “Pero ¿para qué es la banera?”.

3.5. Reformulació

-        Ana: “¡Ayyy! Lo ha dompido todo”.

Mare: “Hombre, no, no lo ha roto todo…”.

3.6. Correcció: implícita /explícita

-        Ana: “Pero, ¿para qué es la banera?”.

Mare: “Bandera”.

3.7. Substitució instructiva

-        Ana: “¡Ayyy! Lo ha dompido todo”.

Mare: “Hombre, no, no lo ha roto todo… Se ha caído una pieza nada más”.

3.8. Encadenament

-        No n’hi ha.