L'infant no és
una petita persona adulta i no l’hem de tractar com a tal arreu del món.
També deia que el coneixement que assoleixin dependrà del lloc on neixin, de la
cultura pròpia del lloc on visquin, de l’educació que se’ls doni i de com se’ls
doni aquesta educació, és a dir, de l’ambient que hi hagi al seu entorn i de
les persones que les envoltin.
L’experimentació a
l’aula
Per tal de fomentar l’autonomia en l’alumne i
l’alumna, és important que hi hagi un ambient adequat, que es disposi de material
preparat per a les seves necessitats, que sigui divers i, sobretot, real.
Aquest espai és l’aula. A les aules del Montessori-Palau, hi tenim materials de
vidre o de ceràmica. Són objectes fràgils i s’han de manipular amb delicadesa,
perquè es trenquen, es poden vessar o abocar. Només mitjançant la manipulació i
la pràctica, la criatura en traurà conclusions, les seves conclusions.
La nostra observació ens ha permès constatar que,
així, la nena o el nen pren consciència d’allò que té entre mans. L’experimentació
és bàsica, perquè l’infant es troba davant de conflictes i de dificultats que
ha de resoldre per ell mateix o demanant ajuda a l’altra gent quan ho necessiti.
Materials
autocorrectius
L’apreciació de l’error com a eina fonamental
d’aprenentatge és una conducta psicològica que forma part de l’ambient de
treball a l’aula i que cada criatura fa seva de bon començament. La totalitat
dels materials utilitzats i de les activitats proposades tenen el control de
l’error com a part del mateix treball, i el contrast esdevé molt evident per a
l’infant.
La llibertat i
l’autocontrol
Quan parlem de la llibertat, ens referim a fer i
desfer, escollir, innovar, crear, compartir, etc. Ara bé, sempre contemplant
uns límits i actuant amb respecte cap a un mateix i cap a l’altra gent. Per
això, a les aules, hi ha consensuades unes quantes normes de convivència i de
respecte cap a les persones que compartim. Quan parlem de temps, ens referim als moments que
l’infant vol dedicar a treballar per poder gaudir.
El treball
Des del punt de vista de la pedagogia Montessori,
el treball està orientat a les capacitats del nen o de la nena i pensat només
per a ell o ella. No deixa mai
d’emocionar-nos el fet d’observar i viure les situacions següents a les aules.
Un nen d’I5 li corda les sabates a un nen d’I3.
Fins i tot, alguna vegada, les vol cordar a la guia o li vol lligar el davantal.
Obres l’armari on tens les teves coses i hi trobes
un ram de flors que hi ha posat alguna criatura per donar-te una sorpresa.
Un infant ajuda a trobar una grafia a una companya
o a un company més petit o de la mateixa edat que està confeccionant una
paraula. Dos alumnes busquen conjuntament el resultat d’un problema de
matemàtiques i comproven si és el correcte.
Quan a un nen se li aboca aigua, un altre nen
agafa immediatament el pal de fregar per ajudar-lo a recollir-la.
Un nen es fa pipí i un altre de més gran, sota la
nostra supervisió, l’ajuda a buscar-se la roba de recanvi.
Pedagogia, montessori,
experimentar, diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada