Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre
a) Breu resum de la lectura;
S’ha de tenir en compte l’espai i materials didàctics pel desenvolupament de l’infant, l’article ens menciona a Loris Malaguzzi, que ens fa èmfasi en el fet que s’hauria de tenir molt espai per l’exploració i dóna molta independència a l’escola.
L’espai que té cada escola és una petita carta de presentació, es va triar el nom de plaça com un espai de trobada i és un dels ambients que forma part del projecte pedagògic. Pel que fa a l’organització aquesta plaça, es va triar fer unes delimitacions per zones d'infants més petits i més grans, això va servir més per a les acollides que es fan als petits al matí, ja que permet tenir el temps indicat per fer aquesta acollida i ajuda a no tenir tanta saturació a l’hora d’entrar i sortida dels infants.
La plaça dóna la possibilitat de poder relacionar-se, poder tenir una mica d’intimitat i poder jugar els uns amb els altres i també dóna l’oportunitat de crear un vincle més fort entre alumnes i docent.
L’autora es pregunta sobre que poden millorar sobre les funcions de la plaça i les seguretats com les inseguretats que poden sorgir i el desenvolupament dels infants. Per una banda, s’intenta treballar el reciclatge tant els mobiliaris com en les joguines. Tots els canvis que s’han anat fent permeten ser una escola més oberta a les famílies, ja que era el lloc de costum de l’entrada i sortida dels infants, també lloc de trobada per les festes, per donar el berenar als infants, etc.; és bàsicament, el lloc que dóna la possibilitat per socialitzar i obrir les portes a les famílies.
b) Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor;
Es podria donar altres funcionalitats a la plaça de les que té?
c) Comentari personal;
M’ha sorprès que la plaça del qual parla l’article pot ser un lloc de trobada per a les famílies, això aporta obertura a l’escola a tenir un vincle més comunicatiu entre pares i mares i l’escola, també que és un lloc on els infants poden jugar entre ells, aquest fet m’ha fet reflexionar sobre la meva escola de primària, és veritat que se separa per edats, és a dir, els grans amb els grans i els petits amb els petits, però no hi havia aquesta plaça ben feta, un espai per facilitar a les famílies el fet de deixar i recollir als seus infants sense haver-se d'esperar bastant de temps per la saturació que hi ha a les sortides de tots tant si són petits com grans.
Un aspecte que parla l’article i que sí que comparteix amb l’escola que anava i és que la plaça era un espai dissenyat per poder relacionar-nos entre els nostres iguals com a les relacions amb els docents que hi havia, també donava la possibilitat de poder jugar amb llibertat, poder crear les nostres pròpies joguines amb el material que veiem o jugar utilitzat els espais que veiem i la nostra imaginació, ens permetia tenir més intimitat alhora de la socialització i el joc.
d) Imatge + Enllaç amb la font de la imatge;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada