Anàlisi diàleg

 

ANÀLISI  D'UNA SITUACIÓ D'INTERACCIÓ VERBAL QUOTIDIANA ADULTA-INFANT

 

Descripció de la situació:

Ens trobem davant d’un diàleg quotidià  entre la Naomi, de vint anys d’edat i un infant de tres anys i un mes. La Naomi està una estona amb ell i juguen mirant el jardí. Mentrestant mantenen una conversa. L’infant mira per la finestra i en aquell moment veu un ocell i li pregunta a la Naomi si el poden matar. Ella, sorpresa per la pregunta respon, i això desemboca a establir un diàleg fluid, natural i del dia a dia entre ells dos. La conversa es desenvolupa parlant principalment de l’ocell, les seves parts del cos, les capacitats que té l’animal per fer coses -com beure aigua-... Finalment la criatura li explica una anècdota a la Naomi i després li diu que vol anar a explicar una cosa al ocell. Finalment l'infant marxa.

La conversa flueix amb catxassa entre els dos perquè es coneixen i es tenen confiança. És una conversa no preparada i no pensada.

 

Enllaç de l’àudio:

Xavier Fontich - OneDrive (sharepoint.com)

Transcripció del diàleg: Infant: oh mira, un ocell! Naomi: ai si, hi ha un ocell al jardí Infant: un ocell! El matem!? Naomi: home no! Pobret, perquè el vols matar? Infant: (cridant) Aaaaahhh!!! Naomi: Amat així l’espantaràs... Infant: no s’ha espantat... Naomi: va, deixem-lo tranquil Amat, que després ha de tornar a casa. Mira, li pots dir “Adéeeu!” Infant: però...gu guan se’n va? Naomi: doncs menja una mica de nespres i ara marxarà de casa, a veure la seva família... Infant: no pot beure l’ocell Naomi: no pot beure? Infant: no Naomi: perquè no? Infant: juguem amb el la pilota? Naomi: vols jugar a la pilota amb l’ocell? Infant: si Naomi: però no creus que s’espantarà? Potser si li xutes la pilota per jugar s’espantarà. Què creus? Infant: sí, se la menjarà Naomi: la pilota? Infant: si! (riu) No, perquè la boca... la, la, la boca la té molt petita. Naomi: És clar, sí, sí. Té un bec per picar així (fa un gest amb les mans) “pic-pic” Infant: i com menja? Naomi: amb el bec, que és així (li ensenya amb les mans) Infant: la seva cua, té una cua... (entre riures) Naomi: té una cua? Infant: beu aigua? Naomi: sí, també beu aigua. S’està menjant el nespra sencer eh! T’agraden a tu els nespres? Infant (assenteix amb el cap): a veure si ve un alta ocell a menjar nespres i, i, sa menja tots els nespres. Naomi: però si se’ls menja tots ja no n’hi haurà per nosaltres Infant: però estan purits els nespres Naomi: estan podrits ja? Oh... Infant: sa poden menjar els ocells els nespres purits Naomi: si... Infant: li pauntu a l’ocell que un dia, un dia, jo vaig menjar un ocell i, i, i un nespre purit? Naomi: val, pregunta-li Infant: vaig pac cap allà i li pauntu? Naomi: vas cap allà a veure’l? Infant: si, i li pauntu Naomi: d’acord, doncs em vens a dir la resposta després S’acaba el diàleg perquè l’infant marxa a explicar-li a l’ocell.

 

Anàlisis general:

 

1. Nombre de torns de l’infant i torns de l’adult

La conversa té un total de 40 torns; l’infant parla 20 vegades i l’adult 20, per tant, és una conversa equilibrada entre els dos, i a més a  més, és una conversa fluida.

 

2. Temes abordats

La conversa comença quan l’infant veu un ocell al jardí i a partir d’aquí sorgeixen els diferents temes.

Primer parlen de l’ocell que hi ha al jardí i de què fa. Això encamina a com beu l’ocell i a les seves parts del cos (la boca/bec, la cua...). Com que l’ocell està menjant nespres, la conversa flueix a parlar d’aquest tema. L’infant explica que els animals poden menjar nespres podrides però els éssers humans no.  Finalment, l’infant vol parlar amb l’ocell i marxa cap on és per fer-li una pregunta.

 

3. Raonaments destacats

Exemple 1: la pilota

En un mateix fil conductor de conversa podem observar com hi ha dos raonaments sobre un punt de vista. En aquest part de la conversa, l’Infant vol jugar amb l’ocell a pilota i la Naomi li raona que si li xuta s’espantarà. L’infant després raona que l’ocell no es pot menjar la pilota amb la que ell volia jugar perquè té el bec massa petit.

-          Raonament de la Naomi:

Naomi: vols jugar a la pilota amb l’ocell?

Infant: si

Naomi: però no creus que s’espantarà? Potser si li xutes la pilota per jugar s’espantarà. Què creus?

-          Raonament de l’infant:

Infant: sí, se la menjarà

Naomi: la pilota?

Infant: si! (riu) No, perquè la boca... la, la, la boca la té molt petita.

 

Exemple 2: les nespres

L’infant raona que com que els nespres estan podrits, nosaltres les persones no ens els podem menjar, però els ocells sí.

Exemples:

Naomi: però si se’ls menja tots ja no n’hi haurà per nosaltres

Infant: però estan purits els nespres

Naomi: estan podrits ja? Oh...

Infant: sa poden menjar els ocells els nespres purits

 

4. Funcions de les intervencions

 

4.1. Informar

Exemples:

1. Infant: oh mira, un ocell!

2. Infant: si! (riu) No, perquè la boca... la, la, la boca la té molt petita.

3. Infant: sa poden menjar els ocells els nespres purits

 

Explicació: En aquests tres exemples l’infant informa d’alguna cosa a l’interlocutor; en el primer exemple informa de que ha vist un ocell, en el segon informa de que l’ocell no es pot menjar la pilota perquè té la boca molt petita, i en el tercer explica que els ocells es poden menjar els nespres podrits.

La primera i segona informació són objectives, mentre que la tercera podria ser més subjectiva.

 

4.2. Obtenir informació

Exemples infant:

1. Infant: però...gu guan se’n va?

2. Infant: i com menja?

3. Infant: beu aigua?

Explicació: en aquests tres exemples veiem com l’infant fa preguntes per obtenir informació. Veiem que l’infant vol obtenir informació sobre l’ocell i les coses que fa.

 

Exemples Naomi:

1. Naomi: no pot beure?

2. Naomi: perquè no?

3.Naomi: la pilota?

Explicació: a diferència de l’infant, la Naomi no vol obtenir informació sobre l’ocell ni sobre el què fa l’ocell sinó que ella fa preguntes per intentar entendre alguna informació que li dona l’infant i no li queda prou clara.

Així doncs, mentre el nen pregunta per l’animal i per saber què fa, l’adulta veiem que pregunta per entendre millor la situació de la que el nen parla: els sentiments, la seva opinió, el que vol expressar…

 

4.3. Regular l’acció

Exemple 1: l’infant cridant

Infant: (cridant) Aaaaahhh!!!

Naomi: Amat així l’espantaràs...

Infant: no s’ha espantat...

Naomi: va, deixem-lo tranquil Amat, que després ha de tornar a casa. Mira, li pots dir “Adéeeu!”

Explicació: en aquest primer exemple veiem que l’infant veu un ocell i el crida. L’adulta sap que si el nen crida, l’ocell marxarà espantat. Així mateix li explica que si crida l’ocell se’n anirà. L’infant segueix dient que no s’espanta, i aquí la adulta torna a intervenir altre cop regulant l’acció, i explicant-li a l’infant que millor que deixin a l’ocell tranquil.

 

Exemple 2: pregunta per captar l’atenció de l’infant

Naomi: sí, també beu aigua. S’està menjant el nespra sencer eh! T’agraden a tu els nespres?

 

Explicació: en aquest segon exemple l’adult fa una pregunta per requerir l’atenció de l’infant i dirigir de nou la conversa, per controlar més o menys l’activitat de l’interlocutor. Malgrat això, l’infant no respon a la pregunta, només assenteix amb el cap i segueix parlant.

 

4.4. Gestió de la comunicació i fórmules socials

Exemple 1: formula social d’acomiadar-se

Naomi: va, deixem-lo tranquil Amat, que després ha de tornar a casa. Mira, li pots dir “Adéeeu!”

Explicació:

Aquí la Naomi li mostra a l’infant que quan l’ocell marxa l’acomiaden utilitzant la fórmula social “A Déu”

 

4.5. Metalingüística 

La metalingüística fa referència a utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix. En aquest cas, on trobaríem més casos de metalingüística seria a les correccions que fem els adults. També té una funció de referir-se al comportament cultural, els codis simbòlics similars com per exemple: entendre els acudits, captar les ironies, el significat d’algunes expressions… i crear noves realitats lingüístiques.

En aquesta ocasió, doncs, no hem pogut trobar cap correcció, ja que ens trobem en un context de confiança en el que l’adulta coneix i entén a l’infant, i això sovint crea una situació en la que no li cal preguntar, perquè en aquest entorn de confiança i privacitat ja s’entenen.

Sí que hi ha l’exemple en què l’infant sembla que explica la mateixa cosa amb diferents paraules:

Infant (assenteix amb el cap): a veure si ve un alta ocell a menjar nespres i, i, sa menja tots els nespres.

Infant: sa poden menjar els ocells els nespres purits

5. Estratègies d’interacció

 

5.1 Sobreinterpretació

Exemple 1: joc amb l’ocell i la pilota

Infant: juguem amb el la pilota?

Naomi: vols jugar a la pilota amb l’ocell?

Infant: si

Naomi: però no creus que s’espantarà? Potser si li xutes la pilota per jugar s’espantarà. Què creus?

Infant: sí, se la menjarà

Naomi: la pilota?

Infant: si! (riu) No, perquè la boca... la, la, la boca la té molt petita.

 

Explicació: l’adult intenta interpretar el que vol dir l’infant i ho fa a partir de preguntes. L’infant diu que vol jugar amb la pilota, i com que tot just estaven parlant de l’ocell, la Naomi interpreta que l’infant vol jugar amb la pilota amb l’ocell. En cap moment, però, l’infant ha exposat que la pilota la vol per jugar amb l’ocell o per jugar ell sol o per compartir-la amb l’adulta.

 

5.2. Expressions valoratives: elogi / valoració negativa

Exemple 1: afirmació

Infant: si! (riu) No, perquè la boca... la, la, la boca la té molt petita.

Naomi: És clar, sí, sí. Té un bec per picar així (fa un gest amb les mans) “pic-pic”

 

Explicació: en aquest cas, l’adult afirma el que l’infant explica, per tal que l’infant que parla se senti acceptat, acollit i escoltat. Aquesta afirmació la fa confirmant que el que ha dit l’infant està bé, quan ha dit “És clar, sí, sí.”

 

5.3. Imitació idèntica

Exemple 1: imitació idèntica

Infant: no pot beure l’ocell

Naomi: no pot beure?

Explicació: en aquest exemple podem veure com l’adult repeteix les paraules exactes de l’infant, però en forma de pregunta, per tal de donar peu a què l’infant continuï parlant. En aquest cas vol donar peu a una expansió del diàleg.

Altres exemples…

Infant: la seva cua, té una cua... (entre riures)

Naomi: té una cua?

5.4. Expansió

Exemple 1: expansió de la “boca” de l’ocell

Infant: si! (riu) No, perquè la boca... la, la, la boca la té molt petita.

Naomi: És clar, sí, sí. Té un bec per picar així (fa un gest amb les mans) “pic-pic”.

Explicació:

En aquest cas, veiem com la Naomi expandeix el que li explica l’infant. El nen li explica que té la boca molt petita, i l’adulta ho complementa de diverses  maneres. En primer lloc, fa una correcció implícita, i canvia “boca” per “bec”. En segon lloc, li explica per què serveix el bec i com el fa servir l’ocell.

 

5.5. Reformulació

Tots els problemes que hem vist que tenen a veure amb la llengua els hem classificat a metalingüística i correcció. L’infant en aquest cas no comet cap errada per conjugació regular de verbs com el clàssic “murit” en comptes de “mort”.

5.6. Correcció: implícita /explícita i 5.7 substitució

Exemple 1: correcció implícita i substitució

Infant: però estan purits els nespres

Naomi: estan podrits ja? Oh...

 

Explicació correcció: aquí podem veure una correcció implícita, ja que l’adult repeteix el que ha dit l’infant però de manera correcta. En cap moment la correcció es fa explicant que la paraula anterior (“purits”) no està ben dita.

Explicació substitució: l’adult corregeix a l’infant substituint la paraula “boca” per “bec”. Però alhora, el que està fent també és suggerir un terme més acurat al que l’infant proposa, brinda de més precisió lèxica.

 

 

 

5.8. Encadenament

No hem trobat cap exemple d’encadenament. Sí que hem trobat exemples, però, on l’adulta dona peu a què l’infant parli.

Naomi: sí, també beu aigua. S’està menjant la nespra sencera eh! T’agraden a tu les nespres?

Infant (assenteix amb el cap): a veure si ve un alta ocell a menjar nespres i, i, sa menja tots els nespres.

Explicació: que l’adulta li pregunti si li agraden les nespres dona peu a la construcció del diàleg futur.

 

Conclusions:

Aquest diàleg ens mostra una conversa fluida entre una adulta i un infant. Podem observar que ambdós es troben en un àmbit privat de tranquil·litat on poden expressar-se lliurement i entendre's.

Veiem que el fet que estiguin en un entorn privat els porta a no haver de contextualitzar constantment les paraules perquè ja s'entenen entre ells: les maneres de parlar, d'actuar...

Les funcions de les intervencions són adequades, perquè malgrat no haver-les tocat totes de manera més acorada, la gran majoria veiem que fins i tot han sorgit de forma espontània.

Per altra banda, pel que fa a estratègies d'interacció, veiem gran èmfasi sobretot en la imitació idèntica i en la correcció implícita. Veiem també que l'adulta no ha abusat de formes com la sobreinterpretació, que poden arribar a malmetre el diàleg i la seva espontaneïtat.