TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

SAWA = Estableix uns estàndards a partir dels resultats, que són mesurables. És a dir, es dona una autonomia als centres educatius, on els docents apliquen el que els transmeten els investigadors.

SwafS = es basa en la col·laboració, en la construcció conjunta. El seu objectiu se centra a comprendre el docent com una persona que pot donar l'abast a la situació. Tot i això, hi ha col·laboració amb els investigadors, ja que s'aporten beneficis mutus.

2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Considero que seria important buscar un equilibri, pel fet que les dues propostes aporten idees interessants. Tot i això, personalment, em sento més identificada amb la segona, perquè considero que la col·laboració i el saber conjunt és la clau en tots els contextos educatius.

3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

El "rai" representa la bona comunicació i col·laboració entre els diferents agents que participen en el sistema: els investigadors i els docents. Perquè el viatge funcioni és vital la col·laboració i entesa entre els dos grups.

Com a futures mestres hem de vetllar per aquesta col·laboració, vetllant així per una educació de qualitat i per als infants.

4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Els autors consideren que la innovació no és nova perquè si revisem la història, trobarem diversos exemples en les formes d'ensenyar. És a dir, tots els canvis en l'educació provenen d'una innovació prèvia.

5. Què és per a tu ser innovador?

Considero que és ser hàbil en comprendre el context i les necessitats per proposar canvis que portaran a unes millores. És a dir, perquè una innovació tingui èxit i innovi, s'ha d'adequar a les necessitats dels infants i del context. Per això, com a mestres, hem de ser hàbils en poder observar i entendre els canvis que s'han de propiciar.

FONT: WEEK