Tasca 2: "L'ofici d'ensenyar"

 

1.    El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

El primer enfocament educatiu se centra en la necessitat establir estàndards que reflecteixin els resultats i l'autonomia dels docents i les escoles. En aquest enfocament, es busca establir paràmetres clars i mesurables per avaluar l'exercici educatiu, emfatitzant la figura del mestre com el líder que dirigeix i guia els alumnes. Es busca garantir la qualitat i els resultats del procés educatiu mitjançant la implementació d'estàndards i directrius.

D'altra banda, el segon enfocament té com a objectiu comprendre millor l'aula i el docent, i s'enfoca a veure el docent com a algú capaç de plantejar desafiaments, reflexionar-ne i avaluar-ne la pràctica docent. En aquest enfocament, es valora la participació activa del docent en activitats col·lectives significatives, tot fomentant el treball col·laboratiu i l'aprenentatge mutu. Es reconeix la importància de la reflexió i la millora contínua com a pilars fonamentals de la pràctica docent.

Aquests dos enfocaments representen diferents perspectives sobre l’educació i el paper del docent. Mentre que el primer posa èmfasi en els estàndards i els resultats, el segon destaca la importància de la participació activa, la reflexió i la col·laboració en el procés educatiu. Tots dos enfocaments poden ser complementaris i oferir diferents oportunitats per al creixement i el desenvolupament professional dels docents, així com per a la millora de la qualitat educativa en general.

2.      Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Em sento més representada amb la segona manera d'entendre l'ensenyament ja que per a mi no són tant importants els resultats sinó el progrés i l’evolució durant el procés d’aprenentatge.

3.      Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

Des del meu punt de vista, la metàfora dels raigs en aquest article reflecteix que si tots cooperem per obtenir coneixement, no tindrem cap problema per obtenir-lo perquè el compromís de tots per aconseguir-ho serà una eina més potent que ens permetrà obtenir bon resultat de ("Navegació"). Com diu el text, "el que s'ensenya no és necessàriament el que s'aprèn", i hi estic totalment d'acord. Per això acostumo a trobar un equilibri entre aquestes dues visions, perquè crec que és important intentar normalitzar l'educació a tot arreu perquè segueixi els mateixos objectius i objectius, però també crec que els professors han de tenir una certa autonomia per poder-ho. l'alumne decideix com enfoca la seva pràctica docent i què vol ensenyar als seus fills com més li convingui.

4.      Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Penso que té a veure amb que a les escoles i en el món de l'educació en general, sempre ha existit innovació i tendència al canvi per millorar l'educació

5.      Què és per a tu ser innovador?

Per mi ser innovador en el camp de l'educació implica cercar noves formes d'ensenyament i aprenentatge constantment que s'adaptin a les necessitats i característiques dels estudiants en un món en canvi constant. Ser innovador implica no conformar-se amb les pràctiques tradicionals, sinó estar disposat a explorar i experimentar amb enfocaments pedagògics, metodologies, eines i tecnologies emergents que puguin millorar la qualitat i l'eficàcia del procés educatiu.

Ser innovador implica ser creatiu i tenir una mentalitat oberta, disposada a qüestionar les formes establertes per ensenyar i buscar noves idees i solucions. També implica estar disposat a assumir riscos i superar la por del fracàs, ja que la innovació sovint implica provar coses noves i aprendre dels errors.