ANÀLISI D’UN DIÀLEG
Presentació: https://drive.google.com/file/d/11EhhPCtuEjcMo-ri46Yn2SW1MowznKsy/view?usp=sharing
Enllaç del vídeo: https://drive.google.com/file/d/1VrN_8e1nccpTS6gTNclED0Rv6qwgFfcW/view?usp=drive_link
Descripció de la situació:
En aquest vídeo podem veure a l’Abril, una nena de 5 anys, mantenint una conversa amb la seva mare i la seva germana sobre el que ha fet al llarg del dia a l’escola.
Diàleg:
Germana: I què has fet avui al cole?
Abril: (mentre que arronsa les espatlles) No sé
Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?
Mare: Avui ha fet psico
Germana: Avui has fet psico! Clar, que és dimecres!
Abril: I robòtica amb el peres. Pere Perez.
Germana: Pere Perez es diu?
Abril: No, se llama Pere, però el Guan le llama Perez.
Mare: El Juan.
Germana: El Juan le llama Perez al Pere?
Abril: Yo también le digo Perez.
Germana: I has fet robòtica amb el Pere?
Abril: Sí
Germana: I què fas a robòtica?
Abril: Sabes, al mataconills
Germana: Has jugat al mataconills? Però això a psico.
Abril: Si, havia que correr una persona estava esperant i la persona tenía que coger y tirar la pelota a un chico o a una chica y luego se moria y se quedaba sentada en el suelo.
Germana: Això és el mataconills?
Abril: Sí
Germana: I t’ha agradat jugar al mataconills? Que guai! I a robòtica què has fet? Has jugat amb la Bee-bot avui?
Abril: Sí
Germana: Si? I què més, alguna cosa més?
Abril: La Bee-bot tenia muchos brotes.
Germana: Muchos que?
Abril: Botones
Germana: Aaah, has dit brotes (rient). Però amb la blue-bot o la bee-bot?
Abril: (la mira sense saber que dir)
Germana: La que és una abella o la què és blava de llums?
Abril: La groga
ANÀLISI:
1. Quants torns corresponen a cadascú i quin significat pot tenir aquesta distribució de torns?
En total: 29
Mare: 2
Germana: 14
Abril: 13
La distribució de torns està equilibrada entre la germana i l’Abril, mentre que la mare només intervé dues vegades. Considerem que no es destaca a ningú per sobre de l’altre. Per tant, podem dir que és un diàleg plurigestionat, on intervenen les dues de manera igual al llarg de tot el diàleg.
2. A qui s'adreça l'adult i quina funció té la seva intervenció?
L’adult en tot moment s’adreça a l’infant i la involucra en el diàleg, fent-li preguntes o responent les seves interaccions.
En aquest diàleg, podem trobar les següents funcions:
2.1 INFORMAR (Aportar informació verbal a l’interlocutor. L’interlocutor dóna mostres de rebre la informació aportada):
Exemple: (la mare informa a la germana del que ha fet l’Abril)
Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?
Mare: Avui ha fet psico
Germana: Avui has fet psico! Clar, que és dimecres!
2.2 OBTENIR INFORMACIÓ (Rebre informació verbal sota requeriment):
Exemple 1: (la germana busca informació del nom del professor i l’Abril l’explica el motiu)
Abril: I robòtica amb el peres. Pere Perez.
Germana: Pere Perez es diu?
Abril: No, se llama Pere però el Guan le llama Perez.
Exemple 2: (la germana busca rebre informació sobre el que ha fet a l’escola l’Abril)
Germana: I que has fet avui al cole?
Abril: (mentre que arronsa les espatlles) No se
Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?
Mare: Avui ha fet psico
2.3 REGULAR L’ACCIÓ (Regular o controlar l’activitat de l’interlocutor. L’interlocutor escolta en la mesura que la seva acció queda regulada pel llenguatge de l’altre):
Exemple: (la germana regula l’acció al preguntar-li a l’Abril si ha jugat al mataconills, pel fet que considera que no és una activitat de robòtica, sinó de psicomotricitat)
Germana: I què fas a robòtica?
Abril: Sabes, al mataconills
Germana: Has jugat al mataconills? Però, això a psico.
Abril: Si, havia que correr una persona estava esperant i la persona tenía que coger y tirar la pelota a un chico o a una chica y luego se moría y se quedaba sentada en el suelo.
2.4 GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS (Participar activament en diverses situacions comunicatives i adequar-se als diferents contexts i interlocutors socials):
Exemple: (la germana utilitza fórmules socials per a expressar la seva sorpresa i desconcert davant la resposta d'Abril que no sap què ha fet en el col·legi)
Abril: (mentre que arronsa les espatlles) No sé.
Germana: Com que no ho saps? No pot ser que no ho sapigues, que has fet al cole?
2.5 METALINGÜÍSTICA (Utilitzar el llenguatge per referir-se al mateix llenguatge o a d’altres codis simbòlics similars, comprendre les ambigüitats, els aspectes no textuals, literaris i col·loquials de la llengua i crear noves realitats lingüístiques):
Exemple 1: (la germana torna a dir el nom “Pere Pérez” mencionat per l’Abril i després li pregunta per confirmar si és correcte)
Abril: I robòtica amb el Peres. Pere Pérez.
Germana: Pere Pérez es diu?
Exemple 2: (la germana li pregunta per rebre una aclaració sobre el significat de la paraula)
Abril: La Bee-bot tenia muchos brotes.
Germana: Muchos que?
Abril: Botones
Germana: Aaah, has dit brotes (rient). Però amb la blue-bot o la bee-bot?
3. Quines estratègies d'interacció segueix?
3.1. SOBREINTERPRETACÍÓ: (atribució poc fonamentada i excessiva de significat a les actuacions verbals o no verbals de l’infant. Donar sentit al que diu).
Exemple: (la germana interpreta que l’Abril ha jugat al mataconills)
Abril: Sabes, al mataconills
Germana: Has jugat al mataconills? Però això a psico.
3.2. EXPRESSIONS VALORATIVES: (Contribueixen a fer que la persona que està intervenint se senti escoltat. Està l’elogi (vessant emocional), la confirmació (assertivitat dins intervenció) i les negatives (evitar-les, parlar en positiu. Poc valor educatiu).
Exemple: (la germana utilitza la frase “que guai!” per mostrar entusiasme i valorar positivament l’experiència de l’Abril)
Germana: Això és el mataconills?
Abril: Si
Germana: I t’ha agradat jugar al mataconills? Que guai!
3.3. IMITACIÓ
Exemple: (l’Abril imita al seu company per dir al professor de la mateixa manera)
Abril: No, se llama Pere, però el Guan le llama Perez.
Mare: El Juan.
Germana: El Juan le llama Perez al Pere?
Abril: Yo también le digo Perez.
3.4. EXPANSIÓ: (afegir elements semantics/estructurals q falten. Expandim sintàcticament el que ha dit l’infant en un inici per tal de crar una frase i completar la intervenció).
Exemple: (l’Abril explica i amplia l’activitat del joc “mataconills”)
Germana: Has jugat al mataconills? Però, això a psico.
Abril: Si, havia que correr una persona estava esperant i la persona tenía que coger y tirar la pelota a un chico o a una chica y luego se moría y se quedaba sentada en el suelo.
Germana: Això és el mataconills?
Abril: Si
3.5. REFORMULACIÓ: (hiperregularització. Tipus de correcció per termes fora de l’abast dels infants. Nosaltres reformulem la frase).
En aquest cas no hi ha cap exemple de reformulació.
3.6. CORRECCIÓ: (termes mal pronunciats i dir-ho bé, les correccions poden ser de manera implícita, explícita o proposta model).
Exemple: (l’Abril diu malament el nom de Juan i la mare la corregeix)
Abril: No, se llama Pere, però el Guan le llama Perez.
Mare: El Juan.
3.7. SUBSTITUCIÓ: (suggeriments de termes/expressions. Mena de reformulació amb el mateix que està dient l’infant però formulat d’una altra manera).
En aquest cas no hi ha cap exemple de substitució.
3.8. ENCADENAMENT: (Iniciats pel docent/alumne. Començar una frase i deixar que l’altre l’acabi).
En aquest cas no hi ha cap exemple d'encadenament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada