LECTURA 6

NASCUTS PER LLEGIR

enllaç

1. Breu resum de la lectura

A la lectura s'exposa un programa que té com a objectiu "promoure experiències literàries entre els infants i els seus progenitors". Aquest fet es considera molt rellevant per aconseguir promoure el gust per la lectura en infants amb edats primerenques. Per poder assolir aquesta interacció, el que es pretén amb el programa és incidir en els hàbits familiars, introduint la lectura com a una pràctica pròpia de la vida quotidiana.

Així doncs, també pretenen que les famílies facin ús de la lectura com feina de contacte, connexió i comunicació familiar.

Cal destacar que el programa ve definit per entitats del món del llibre i per entitats del món de la salut, que es troben associades a l'ajuntament i altres 5 entitats promotores.

El procés que se segueix per garantir el funcionament del projecte és el següent:

• 1 → L’ajuntament s’encarrega de firmar un conveni.

• 2 → Els centres de salut s’encarreguen d’oferir informació, alhora que promouen el projecte davant les famílies que participen en els cursos de prepart i postpart.

• 3 →La biblioteca que s’encarrega d’informar sobre allò que ofereix el programa, es fa el carnet pel nadó i s’ensenya l’espai físic.

A més a més, des de la biblioteca es fan també algunes propostes amb els centres d’educació infantil, com les motxilles viatgeres, i també tenen l’opció de gaudir de diversos aspectes del servei de manera telemàtica.

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l'autor

De quina manera es pot atraure fàcilment a les famílies que no volen participar?

3. Comentari personal

Després d'haver fet la lectura de l'article, considero que la proposta és molt interessant, atès que els avantatges que provoca la promoció de la lectura en edats primerenques està demostrada. Penso que el fet que les diverses entitats col·laborin amb una finalitat comuna, que beneficia als infants és una gran aportació per a la comunitat.

TASCA 5C. LLEGIR EN FAMÍLIA

Font: https://cooperativa.abacus.coop/ca/comunitats/comunitat-cultural/coneixement-compartit-cultural/llegir-en-familia-crea-infants-lectors/

L’article “Llegir en família” de l’autora Gema Paniagua, ens parla sobre la importància de la lectura en família i sobre com s’ha de fer per fer-ho bé, no de qualsevol manera ni de pressa i corrents. 

Així, s’alenta a les mares i als pares a establir una estona de lectura compartida dins de la seva rutina, de manera que aquesta estona s’adapti a les circumstàncies personals de cada llar i no limitant-la a la lectura de contes i llibres. 

D’aquesta manera es facilita que sigui un moment viscut amb més consciència i de manera tranquil·la i relaxada.

Es vetlla perquè tingui aquestes condicions amb el motiu de canviar la concepció de la lectura com a quelcom de l’escola, avorrit i seriós. Fent-ho els hi ajudarem a motivar-se més per l’activitat que s’estigui fent i, conseqüentment, a que prenguin una postura positiva davant la lectura i tot el que comporta. 

Pel que fa a la meva experiència personal, vull parlar sobre el que vaig experimentar jo de petita. Jo des de sempre he viscut amb la meva mare, i des de ben petita ella ha tractat d’inculcar-me el gust per la lectura. 

En primer lloc, començava amb lo típic, em regalaven contes i els llegíem juntes. Després, va començar a crear moments en que ella també llegia i em feia com de model, per a que veiés que ella també ho feia i que era realment positiu. De seguida, per mi mateixa, vaig començar a agafar els meus contes que tenia i a intentar llegir-los, també amb el suport que em donaven a l’escola. 

Quan vaig aprendre a llegir, gràcies al que feia la meva mare i a les mestres, la meva mare i jo vam crear espais de lectura en que ambdues llegíem. 

Gràcies al que va començar a fer la meva mare, a l’actuació de l’escola i, també, gràcies a la meva disposició, vaig establir una relació molt positiva amb la lectura que encara segueix present a la meva vida i que m’ha facilitat comprendre millor el que llegeixo i adquirir més vocabulari. 

Per tant, crec que l’actuació de les famílies és vital perquè els infants s’apropin a la lectura, ja que encara que l’escola ho promogui, és un treball que inclou a ambdós, on no només té lloc l’escola. 

Com a pregunta que li faria a l’autora: Com actuaries davant una família que es mostra contrària a participar en aquesta tasca?

Paraules clau: lectura, família, lectura compartida, competència lingüística.

LECTURA 6B “L’art de conversar: Escoltar, parlar i compartir a la rotllana”

1. Breu resum de la lectura

La sisena lectura, anomenada “L’art de conversar - escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, tracta sobre la rotllana per poder comunicar, conversar i dialogar en l’àmbit de l’educació, concretament en Educació Infantil. M. Teresa Sogas se centra en la descripció de la rotllana com a una estructura organitzativa de l’aula que permet recollir les veus i presències tant dels infants, com dels mestres i les famílies, i que ajuda a aprendre, créixer i ser.

L’autora recalca que la rotllana permet la lliure expressió mitjançant les aportacions espontànies dels infants. Aquesta informació ens la transmet a través de petites explicacions de situacions determinades d’infants que es troba a l’aula, tot observant-les i analitzant-les.

A més, recalca el fet que, com a docents, donem reconeixement als infants, els fem sentir escoltats (a través de la mirada, el somriure, la paraula, la proximitat, el contacte, entre d’altres), els donem un espai i temps per poder recollir, els acompanyem, permetem compartir experiències i pensaments dels infants, practiquem l’escolta activa, reconeguem i respectem els diferents ritmes i necessitats dels infants, permetem l’espontaneïtat i el desig de compartir experiències o paraules, entre molts altres aspectes que destaca. 

2. Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

La meva pregunta va enfocada a poder saber si seria interessant barrejar edats dins de la rotllana, de forma a poder compartir les experiències a través de punts de vista diferents.

3. Comentari personal

Considero que aquest text és important, ja que sovint tendim a treure importància a una activitat com la rotllana, però cal saber que aquest permet la comunicació i el diàleg i és molt positiu per l’intercanvi de paraules o experiències entre iguals (infant a infant) i entre l’infant i l’adult. També m’ha agradat que l’autora compartís els aspectes més importants que un o una docent ha de tenir en compte a l’hora de dur a terme una rotllana, fet que considero que aplicaré a l’hora de ser mestra. Finalment, em quedo amb un aspecte mencionat al llarg del text: cal respectar i escoltar a l’infant.

4. Imatge + Enllaç amb la font de la imatge

Font: https://agora.xtec.cat/ceiplesmuralles/wp-content/uploads/usu1617/2017/12/rotllana.png 

5. Seleccionar entre tres-cinc paraules clau del text

• Conversar

• Compartir

• Escoltar

• Respectar

• Dialogar

TASCA 4. LLEGIR I PARLAR

 TASCA 4: LLEGIR I PARLAR

Font: Fundación Arquia

Context: en quina situació es produeix aquest diàleg? Quina relació hi ha entre el context i el diàleg?

La mestra està llegint el conte als nens de dos anys i els fa preguntes perquè participin en la conversa i comparteixin el que han entès. Carla i Joel, dos dels nens, responen entusiasmats, assenyalant els porquets a la il·lustració del llibre i mencionant els materials de les cases.

La mestra destaca que la casa feta de pedra és la més forta i els pregunta què va fer el llop quan no va poder enderrocar-la. Els nens responen que el llop es va pujar a la casa i va entrar per la xemeneia.

El fragment mostra com la mestra fomenta la participació activa dels nens en la lectura del conte, estimulant la seva comprensió i promocionant el diàleg entre ells. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament del llenguatge, l'atenció i l'interès per la lectura en els nens.

Interacció adult - infants: quin rol hi té l'adult? quins mecanismes de participació desplega?

En el text, l'adult, que és la mestra, té un rol actiu i guia l'activitat de lectura i participació dels nens. La seva funció principal és fomentar el diàleg, estimular la comprensió i promoure la participació dels nens en la conversa sobre el conte dels Tres Porquets.

La mestra utilitza diversos mecanismes de participació per involucrar els nens:

Formula preguntes: La mestra fa preguntes obertes als nens, com "Què va passar?", "Quants porquets hi havia?", "De què era l'altra casa?", perquè ells compartissin les seves idees i coneixements sobre la història.

Convida a explicar: La mestra anima els nens a explicar el que va succeir al conte. Per exemple, li demana a la Carla que expliqui què va passar i quantos porquets hi havia.

Interacció infants - infants: com es relacionen entre ells? quines diferències s'hi pot veure?

Interacció entre els nens entre ells: Els nens, com Carla, Joel i Marta, també interactuen entre ells. Es donen suport i s'animen mútuament en les seves respostes i contribucions. Per exemple, quan la mestra pregunta sobre la casa feta de pedra, Joel i Carla salten amb entusiasme, mostrant una connexió i entusiasme compartit.

TASCA 11: Els nens filòsofs (2)

 ELS NENS FILÒSOFS (2)

1. Nombre de torns dels alumes i de la mestra

Nombre de torns dels alumnes: 62 

Nombre de torns de la mestra: 28

El diàleg a estudiar està format per 90 interaccions, de les quals 62 són de l’alumnat i 28 de la mestra. S’observen més interaccions, tant elaborades com llargues,  de l’alumnat que per part de la mestra, ja que la mestra només intervé per fer alguna pregunta, per escoltar els seus alumnes, per redirigir la conversa i per resoldre conflictes. 

Aquest diàleg és ric, ja que la mestra parla menys que els infants. Dos terços són intervencions dels alumnes i un terç són de la mestra.

2. Temes tractats

• Diferències entre ells i les persones de la tercera edat.

• Diferències entre blancs i negres.

• Diferències entre animals i humans.

• Diferències entre ells i els discapacitats.

• Diferències entre dones i homes.

• Similituds entre ser negre i estar fort.

• Similituds entre ser petit i estar malalt.

3. Raonaments a destacar

• “A mi padre se le nota que está discapacitado’’.

• “Mi mamá y yo somos del mismo color. Nos parecemos y tenemos la misma diferencia’’. 

• “Por ejemplo, los elefantes tienen cuatro pasos (patas) y los humanos andan con dos… con dos pies”.

• “No me gusta ser negro”.

• “Intentamos saber si los animales son hombres como nosotros”. 

• “Somos iguales, pero ellos son diferentes. Tienen sangre como nosotros, somos iguales, pero son diferentes, las dos cosas a la vez”. 

• “Me gustaría ser blanco porque los blancos son más simpáticos”.

• “Los negros son más fuertes que los blancos”.

• “Si hay alguien blanco, los bebés saldrán blancos”. 

• “La palabra mestiza, ¿Que significa?”  “Es negro mezclado con blanco y sale café”

• “He dicho que no puede andar como yo, pero que sabe hacer cosas como yo”

Els infants relacionen els seus coneixements i fan les seves pròpies interpretacions amb l’opinió dels altres, expressen les idees que tenen i donen la seva opinió.

4. Funcions de les intervencions

INFORMAR

Infant: “La diferencia significa que, a veces, son las personas ancianas, los discapacitados. Ellos son las cosas diferentes, y los animales son diferentes”

Infant: “A veces hay chicos que llevan el pelo largo como las chicas. Florent, por ejemplo. Pero no significa que sea chica porque lleva el pelo largo. Es porque el pelo le creció y no podía cortárselo”

OBTENIR INFORMACIÓ 

Mestra: ‘’¿Tienes un motivo, una explicación?’’

Mestra: ‘’¿Pensáis que al tener la piel de otro color, es más fuerte que él?’’

REGULAR L’ACCIÓ 

Mestra: “Basta ya, Shana, por favor”

GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

Infant: “No estoy de acuerdo con Yanis”

Mestra: ‘’Deja que se explique’’

METALINGÜÍSTICA  

Mestra: “Que significa la palabra mestiza?”

Mestra: ‘’¿Pequeño significa estar enfermo?’’

Font: https://www.social.cat/noticia/16131/educacio-baixara-les-ratios-de-p3-a-20-nens-per-aula-a-partir-del-curs-vinent-a-girona

Tasca 10: Diàleg entre mestres

TASCA 10: DIÀLEG ENTRE MESTRES

• Quines pràctiques els han cridat l'atenció a l'escola que han vistat?

En primer lloc, els sorprèn els espais i materials siguin suggeridors, estimulants i facilitadors pels infants, i que ells dialoguin sobre tot allò que estan manipulant.

També els hi ha cridat l'atenció que els infants, sense tenir en compte l'edat que tenen, interactuin tots amb tots. Es mouen per l'espai

de manera lliure, es poden trobar amb diferents temes segons el lloc on van, i a més, que hi hagi diferents materials pels diferents espais. 

Per altra banda, l’escola ofereix ambients on l’infant sempre és el protagonista. Així doncs, podem veure com l’escola vetlla per millorar la participació, interacció i inclusió entre l’equip docent i les famílies, les quals es mostren participatives i col·laboradores. Per concloure, la diferència principal entre els diferents centres és la intervenció docent i no tant els aspectes relacionats amb els materials i ambients en particular.  

 

• Per què els han cridat l'atenció?

Perquè la pràctica docent és molt bona i diferent del que coneixen. Es sorprenen com s’organitzen, treballen i exerceixen la seva tasca com a mestres. Veuen l’escola com un referent a seguir.  

 

• Reflexionant sobre el que han vist acaben reflexionant sobre com ho fan ells al seu centre. Poseu-ne algun exemple. 

Alguns dels exemples són:

• Marcos “(...) Nosotros solo nos estamos planteando dejar más espacio para la actividad libre, para la interacción libre, para incrementar la iniciativa de algunos y dejar que decidan solos, observar a algunos niños...”

• Ester: “Quizás, pero estoy conencida de que los materiales disponibles a la interacción son muy importantes, pesnad cómo ha cambiado nestra relación y la de los niños con los libros después de aquella formación sobre litertura y lectura. Les hemos ido ofreciendo productos más interesantes y de mejor calidad ilustrativa y literaria, les hemos ido leyendo regularmente. A lo mejor el paso siguiente es animarlos a que inventen sus historias, como dices que hacen las maestras que habéis visitado...” 

• Quines conclusions extreuen sobre el grau d'intervenció dels docents? 

• És més important la intervenció docent i no tant els aspectes relacionats amb els materials i ambients en particular. 

• Fer petits canvis per a millorar la participació, la interacció i la inclusió 

• Deixar més espai per l’activitat lliure, la interacció lliure... perquè siguin més autònoms 

• Volen animar els infants a crear les seves pròpies històries 

• No sempre s’ha d’observar, també hem d’intervenir quan ho creguem necessari.

• Cal respectar el ritme de cada infant i, això és la clau d’una bona intervenció. Se'ls ha de motivar, però s’ha de respectar els interessos dels infants.

Font: https://natibergada.cat/com-potenciar-el-dialeg-a-laula/

Tasca 9: Reflexió sobre el conte de Ramon Solsona “Cerezo rosa”

Tasca 9: Reflexió sobre el conte de Ramon Solsona “Cerezo rosa”

Ramon Solsona és un autor que escriu les seves novel·les i contes partint de les seves anècdotes del dia a dia. És un escriptor que es planteja més interrogants que no pas respostes i li agrada que les seves lectures facin reflexionar al lector.   Un cop havent escoltat la lectura del conte el “Cerezo rosa” on en cap moment es veu exemplificat el gènere del narrador, va fer que tots nosaltres ens quedéssim impactats i sorpresos, ja que ningú s’esperava el final. Tots nosaltres vam pensar que el protagonista que parlava era un home quan realment era una història d’una aventura amorosa d’una relació heterosexual.  Aquest conte ens va captivar des del primer moment amb la seva trama fascinant i misteriosa. L’autor en aquest conte ens planteja una trama enginyosa plena de sorpreses que ens van fer despertar preguntes i, a la vegada ens va transmetre tota una lliçó. La història que s’explica en aquest conte, és complexa i ens fa emergir en un joc d’enginys per poder resoldre els secrets que amaga la trama fent-nos replantejar si estem plens d’estereotips i prejudicis socials o vivim lliures d’aquests. Sovint tendim a fer referència que els estereotips són per culpa de la societat, però en el fons, no és així, els estereotips i els prejudicis ens els creem nosaltres mateixos i en certes ocasions, inconscientment, els anem alimentant encara més.   El fet de no saber com acaba la història fins al final i que al llarg de la trama et vagis imaginant una història completament diferent de la història en què acaba el conte, fa que fins a l’últim moment tinguem el cor encongit i ens mantinguem expectants per conèixer com acaba la història.   Aquest conte em va agradar molt i considero que ajuda molt al lector a qüestionar-se aspectes de la seva vida que a vegades costa de parar a pensar-hi i acceptar que no tot el que pensem i sentim és correcte.   És una obra que considero que no deixarà a cap lector indiferent i, que el fet que estigui plena de tantes emocions captiva al lector.   Finalment, vull afegir que em va agradar l’experiència que el professor ens llegís un conte per adults, ja que sempre quan sentim a parlar de contes ens ve la imatge d’un conte infantil quan realment no és així. Un conte pot ser tant per aprendre els infants com els adults. Els contes són educatius per tots i totes.     Font: https://www.letrasavila.com/es/autor/ramon-solsona/