dimarts, 30 de maig del 2023

LECTURA 6B

L’art de conversar Escoltar, parlar i compartir a la rotllana

A través d'aquest text, l'autor comparteix la seva passió per la rotllana com a estructura organitzativa a l'aula, que recull les veus i les presències dels infants, els mestres i els familiars en el camí de ser, aprendre i créixer dins de la col·lectivitat. L'autor destaca l'art de parlar i conversar com una pràctica que s'exerceix des de la fluïdesa de les aportacions espontànies dels nens i les nenes, tant en la rotllana com en altres moments de la vida quotidiana.

L'autor observa un paisatge variat i multicolor en un nou grup d'infants a l'aula de tres anys, amb ritmes i necessitats de comunicació i expressió diferents. Hi ha infants amb altres llengües maternes i que saben poc de la llengua pròpia, alguns que s'expressen amb seguretat i altres que es refugien en la mirada, el gest o la paraula breu. Cada infant necessita un temps i un ritme per apropiar-se de la nova realitat i fer-la seva.

L'autor destaca la importància de facilitar l'expressió lliure dels infants en tot moment, regulant els espais d'espera quan sigui necessari i generant la certesa que les seves paraules sempre seran recollides i compartides, encara que sigui més tard. L'autor reconeix que l'espontaneïtat i el desig de compartir són a la base de la comunicació parlada.

Es relaten diverses escenes i exemples de com la rotllana proporciona un espai de comunicació significatiu. Es destaca com la rotllana pot ser un lloc on els infants comparteixen les seves vivències, emocions i experiències, i com aquesta interacció enriqueix la comprensió i el reconeixement mutu.

L'autor també posa de relleu la importància de la comunicació expressada a través de la paraula, que requereix temps i és fonamental per a l'evolució lingüística dels infants. Donar espai i temps per a la comunicació permet alimentar l'articulació, la riquesa i l'estructura del llenguatge, que es nodreix dels altres models lingüístics de l'entorn i de la pròpia maduració interna.

Es destaca que l'art de la conversa és una menja deliciosa que es cuina a foc lent i de manera artesanal. Es ressalta la importància del contacte visual, de l'atenció sincera, del somriure i de l'emoció en cada intervenció. També es reconeix la possibilitat de canviar la direcció de la rotllana quan les paraules s'atropellen o quan es necessita redirigir l'atenció dels infants a través de jocs o cançons.

En resum, l'autor subratlla que l'acte de comunicar-se i conversar és un acte de creativitat individual que es comparteix i adquireix la seva plena dimensió humana en la rotllana i en la vida quotidiana. La comunicació verbal, juntament amb el contacte visual i l'expressió corporal, conformen una bellesa melodia en cada interacció. L'autor conclou afirmant que a través d'aquest acte de comunicació es va forjant una comunitat en què es bressola per la cadència de les paraules i el desig d'expressar-se, en un entorn d'alegria i creixement.

Després de llegir el text, la primera pregunta que em ve al cap és: quines estratègies utilitzes per animar els infants més tímids o reticents a compartir les seves experiències i emocions a la rotllana?

Aquest article m’ha semblat molt interessant ja que mai m’havia parat a pensar en la importància ni els beneficis de la rotllana més enllà d’una estructura per seure amb els nens on se’ls pot tenir ben controlats en tot moment.

Imatge 1: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5b3ct4iQcMgdZ1DfqsycEb_Et3sJjPlXWsqx-nmtl3oYTN_PS529n4qVia0YhrB4pLIW5K4IVp7mUc8vBq2urbafm8CJxLGutEpgrRaioj_C4JeFp-aQkm0L4HN0udyEutx_5q2m2sawZ/s1600/DSCN4678.JPG


Tasca 2 - L'ofici d'ensenyar.

 

Tasca 2 - L’ofici d’ensenyar.



El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

SAWA (School Autonomy With Accountability): situa la preocupació educativa en la necessitat d’establir uns estàndards que donin compte dels resultats i considera important l’autonomia dels docents.


SwafS (Science with and for Societies): dóna preponderància a les maneres d’integrar la recerca i la pràctica educatives en la creació de coneixement i l’objectiu és entendre millor l’aula i el docent.


Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Amb les dues, però, em quedo amb la segona perquè s'enfoca en la cerca educativa i porjecció de noves maneres d'integrar coneixements.


Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

"Un model de col·laboració entre investigadors educatius i docents, l’única condició per poder navegar és “lligar bé els troncs i encertar la relació entre proximitat i distància justa, com perquè l’aigua pugui passar a través i no la trenqui.  A més, El nus entre els troncs seria el compromís, “en què el vincle, paradoxalment és el que allibera” (p. 77)


Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació noi és nova"?

Volen ensenyar a la societat que des de fa milers i milions d'anys la innovació de les diferents maneres d'ensenyar ha estat present. Per tant, la història del món educatiu és un món ple de canvis constants des dels seus inici, sobretot, trobem canvis en les diferents formes d'ensenyar (metodologies).


Què és per a tu ser innovador?

Ser innovador és tenir una sèrie de qualitats que et permetin ser creatius i millorar les condicions de vida, escolars, econìmiques, culturals, materials, etc.d'una persona, animal o cosa. A més, també podria considerar-se millorar una de les qüestions anteriors existents en benefici social o individual.



Font: https: Xtec.
Autor: Joan Turo.

dilluns, 29 de maig del 2023

Lectura 7 B - “L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana”.

 “L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana”.

M. Teresa Sogas


Tal com s’expressa a l’article “L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, a infantil és molt important el temps que dediquem a la rotllana. 


Així doncs, tal com diu Maria Teresa Sogas, “L’art de parlar i de conversar l’exercitem des de la fluïdesa de les aportacions espontànies dels nens i les nenes que s’aboquen quan som a la rotllana i en molts altres moments de la vida quotidiana.”. De fet, considero que les rotllanes són una molt bona eina pedagògica i comunicativa, atès que les aportacions dels nens i nenes ens permeten observar la seva evolució i adaptar les nostres propostes segons les seves necessitats. És una bona eina quotidiana que permet als infants fer créixer i enfortir els vincles afectius amb un mateix, els altres i l’entorn.


Com a futura mestra crec que cal considerar la diversitat dins l’aula, ja que tal com diu l’autora, “Cada criatura necessita un temps i un ritme per apropiar-se de la nova realitat i fer-la seva.”. És a dir, és evident que dins d’una aula hi ha una gran varietat de perfils, com ara infants que tenen la necessitat de participar i ser escoltats i, en canvi, n’hi ha d’altres que necessiten adquirir una certa confiança i seguretat per a fer-ho. Per tant, hem de tenir en compte cadascuna de les individualitats que conformen el col·lectiu i, en conseqüència, adaptar la nostra acció docent.


És rellevant mencionar que a infantil la rotllana és l’espai per excel·lència on tenen lloc la majoria de les converses i, per tant, és molt important atribuir temps a establir aquests espais de diàleg que permetin als infants expressar-se lliurement, sempre respectant el torn de paraula dels altres. És així que aquesta conversa, basada en la lliure expressió dels infants, permet fer un recull de totes les veus i presències dels infants, i a més, promou la importància i la fluïdesa de la naturalitat, l’espontaneïtat i el desig de compartir com a elements clau en la comunicació parlada.


Estic d’acord amb l’autora quan puntualitza que les rotllanes creen un ambient de recolliment, reconeixement i comprensió, atès que penso que en determinats moments, com ara l’exemple d’en Lluís, el fet de comentar en rotllana el que ha passat pot ser reconfortant.


Pel que fa a la meva experiència personal, he de dir que les pràctiques del curs passat les vaig compartir amb l’alumnat de 1r de Primària. Aquests tenien la rutina de cada matí dedicar la primera mitja hora de la jornada escolar per conversar en rotllana i explicar allò que havien fet el cap de setmana, o bé qualsevol cosa que ells volguessin. Recordo que era el meu moment preferit del dia, ja que m’encantava escoltar què tenien a dir els infants i com la tutora ho aprofitava per explicar continguts relacionats.


En definitiva, citant de nou a l’autora, “L’art de la conversa és una menja deliciosa que es va cuinant a foc lent i de manera artesanal.”. Per tal de cuinar-lo, val a dir que arran de la lectura i de la meva experiència, m’he adonat que es necessiten alguns ingredients que es van treballant conjuntament amb els infants com ara l’escolta activa, la capacitat d’espera, el respecte, el torn de paraula, l’acceptació dels límits, etc.



Paraules clau: rotllana, diàleg, compartir, experiències.


Pregunta a l’autor: havent llegit el text m’ha quedat el següent dubte: de quina manera es podria promoure la participació dels infants més introvertits?


Imatge:





Enllaç: https://agora.xtec.cat/ceipalba/primaria/1r/jocs-de-rotllana-3/



Lectura 6B - L'art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana.

 

Lectura 6B - L’art de conversar. Escoltar, parlar i compartir a la rotllana.



1. Resum de l’article.


En començar, la Maria Teresa Sogas ens fa arribar el seu amor per les rotllanes perquè recull les veus dels infants, les famílies, els docents per créixer i aprendre en comú. És un moment que et permet conèixer i observar, i enriquir-te de les diferents cultures i pensaments de cada un i cada una dels més petits i petites.


Tanmateix, aquesta rotllana et permet escoltar a qui o necessiti, però, també esperar i guanyar confiança amb aquells infants que encara tenen inseguretat o vergonya. Hem de respectar el ritme de cada infant. Però, quan aquesta conversa es produeix l’Espontaneïtat i desig de compartir són a la base de la comunicació parlada. (Guix d’Infantil, núm. 69, 2013, pàg. 19). Aquests moments es donen amb molta naturalitat i els infants se senten a gust per sentir-se escoltats i explicant experiències de la seva vida.


Així doncs, el fet de crear espais on es potenciï la comunicació i el llenguatge afavorirà el desenvolupament de l’alumnat i la seva intel·ligència interpersonal, intrapersonal i lingüística, entre d’altres. A més, posar en comú i fomentar la conversa i el diàleg ajuda a educar i ensenyar el significat d’aprenentatge compartit, l’assertivitat i l’escolta activa. Per tant, Conversar és un art que es va aprenent de mica en mica. (Guix d’Infantil, núm. 69, 2013, pàg. 20).


Així mateix, a una rotllana es poden portar a terme una gran varietat de propostes: diàlegs, debats, converses, jocs, balls, cançons, etc. Però, l’acte de parlar és creatiu i individual i és una característica fonamental de tota persona. A més, el personal docent ha de donar reconeixement a aquests infants que es troben en la rotllana, ja sigui amb una mirada, un somriure, una paraula, el contacte, etc. Aquesta serà la manera de motivar els infants, fer que guanyin confiança, seguretat i que participin activament sense por a la parla.


2. Relació entre text i vivència personal.


Com vaig comentar a lectures anteriors, la meva etapa educativa des de Cicle Infantil fins a Cicle Superior (ESO) va ser a una escola de monges. Per tant, no tinc gaire experiència amb les rotllanes. L’únic dia que fèiem rotllanes era a l’assignatura d’Educació Física on el professor passava llista per saber qui havia assistit a l’aula i per explicar què faríem a la sessió.


Tot això, la meva experiència en rotllanes va canviar quan vaig fer el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil fa tres anys. Aquella etapa em vaig sentir com s’ha de sentir un infant, escoltat i protagonista del meu aprenentatge. El rol del docent era perfecte, es preocupaven per nosaltres, s’interessaven per que estiguèssim bé, podíem parlar de tot amb llibertat. Fer rotllanes em va ajudar a perdre la vergonya en parlar, guanyar autonomia, veure que els docents volen saber com estem, per verbalitzar allò que ens fa felices i allò que no ens fa de tant, per socialitzar i veure que n’hi ha persones que senten i pensen com nosaltres, però, també d’altres que no, etc. Però, sobretot per compartir coneixements i compartir la llengua enriquint-nos de nou vocabulari.


3. Pregunta per aclarir dubtes.


  • Per què existeixen docents o es deixa exercir com a tal a persones que no valoren els infants, que no estimen la seva professió? Per què no es fa res a canvi? Per què els docents no utilitzen les rotllanes per crear tot el que es comenta en el text, en benefici dels infants?


4. Cinc paraules clau.


  • Rotllana.

  • Emocions.

  • Diàleg i converses.

  • Compartir.

  • Ensenyament-Aprenentatge.




Font: Pinterest.



TASCA 2: L'OFICI D'ENSENYAR

                                

    1. Primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase?

Una manera d'entendre l'ensenyament és  orientant l’educació cap a un sistema capaç de valorar els progressos en termes de resultats mesurables. L'altre, en canvi, es basa a entendre'l  com un progressiu ingrés a comunitats de discurs i com a resultat de la construcció conjunta del saber. 

     2. Amb quina de les dues maneres t'identifiques més i per què?

Personalment, em sento més identificada amb la primera manera d'entendre l'ensenyament, ja que crec que l'Educació ha de valorar els esforços que fan els infants a l'escola gràcies a la interacció amb els seus iguals i l'entorn que l'envolta en comptes dels resultats que obtenen.

     3. Quin sentit pren la metàfora del "rai" en aquest text?

Com bé s'indica al text, per tal de navegar és necessari que lliguem bé els troncs, la qual cosa es tradueix en enfortir la relació entre els contextos que afecten en els infants (família-escola), el nus entre els troncs és el compromís, el vincle i l'acció conjunta entre aquests per mantenir l'infant estable perquè continuï endavant en el sistema educatiu. Per tant, considero que la metàfora fa referència a la necessitat de col·laboració entre els contextos pròxims de l'infant, la qual cosa permetrà que aquest darrer es desenvolupi correctament, obtenint així un bon resultat (navegar). 

    4. Què creus que volen dir els autors quan afirmen que "la innovació no és nova"?

Els autors assenyalen que "la innovació no és nova", ja que des d'anys enrere ja existia a través d'accions que anteriorment es veien com molt arriscades com el fet d'introduir a les nenes en el sistema escolar (impulsat per Jan A. Comenius), la qual cosa està present en el nostre sistema educatiu.


    5. Què és per a tu ser innovador?

Personalment, considero que ser innovador és considerar que les propostes o activitats més dinàmiques són més adequades per al desenvolupament de l'infant que aquelles estratègies més tradicionals, que just el que causa és que els alumnes no sentin motivació ni interès per allò que es fa a l'aula.


                                  Emprenedoria i Innovació Social

https://www.uab.cat/web/coneix-la-facultat/emprenedoria-a-la-facultat/emprenedoria-i-innovacio-social-1345819040551.html 





LECTURA 6C - COMUNICACIÓ I LLENGUATGE PARLAT

 Resum lectura:

Aquest article escrit per la Isabel Ferrer i la Sunta Sogas aborda un tema molt important passat per alt en alguns casos per la figura educativa, com ara el llenguatge parlat i la comunicació amb l’infant, com afecta això al seu desenvolupament?

 

Cada infant té un ritme d’aprenentatge i de desenvolupament diferent i amb la parla passa el mateix. Per alguns infants parlar i comunicar-se serà d’allò més fàcil, però n’hi haurà d’altres que no tindran aquesta destresa per a la comunicació, per aquesta raó haurem de tractar a cada infant de manera individualitzada i tractant que la comunicació sigui el més còmode per l’infant possible.

 

L'autora ens explica que la manera en la qual parlem a un infant traspassa dins seu, el sentiment, el to de veu, la mirada amb què ens dirigim a un infant pot marcar la diferència en com aquest rep el missatge, en com els infants ens perceben i es dirigeixen a nosaltres. Fins i tot explica que encara que no estiguis mirant a l'infant quan li dones una resposta, amb el simple to de veu i amb el sentiment que estàs transmetent el missatge, l'infant es pot sentir abraçat amb la resposta.

 

A l’hora de dirigir-nos als infants hem d’assegurar-nos que l’ambient és adequat, que no hi ha estímuls sonors “extres” que poden fer que el volum de veu del grup apugi a causa de factors extres com música de fons. L’article destaca que com a mestres hem de ser conscients de la nostra veu, si estem elevant el volum o si ho estan fent els infants i per què. Algunes estratègies que es proposen són abaixar el volum de veu, no utilitzar música de fons, etc.

 

Cal estar atentes de qualsevol senyal d’alerta que ens pugui donar un infant a l’hora de comunicar-se, sigui per falta d’audició o algun altre símptoma relacionat amb la parla, la comunicació i el llenguatge.

 

Comentari personal:

Penso que aquest article és molt necessari per a les docents en formació i per a les professionals, a mi com a estudiant d’educació infantil, TEI en una escola bressol i monitora de menjador a l’escola el Martinet de Ripollet, m’ha fet reflexionar molt sobre la meva manera de comunicar-me amb els infants.

 

Durant la meva jornada laboral actual em comunico, habitualment, amb infants d’un any fins a cinc anys. La manera de comunicar-me segons l’edat és diferent, però llegint aquest article he fet una crítica constructiva cap a la meva persona i m’he adonat que he de millorar moltes coses sobre la meva manera de comunicar-me amb els infants, no pas perquè de la manera com ho faig ara sigui nefasta, sinó perquè a partir d’aquesta lectura he après molts coneixements nous i m’he pogut veure reflectida al llarg de l’explicació.

 

Penso que aquesta lectura m’ha ajudat i m’ajudarà a ser millor professional i a comunicar-me millor amb els infants.

 

Preguntes a l’autora:

- Penses que les generalitzacions estan molt presents en les aules?

- Com podem fer per a reduir o erradicar les generalitzacions contundents del vocabulari educatiu a l’aula?

 

Paraules clau:

- Comunicació

- Llenguatge

- Infant


TASCA 11 - A. Les diferències: 45:00 a 51:28

 A. Les diferències: 45:00 a 51:28

Respon aquests punts, exemplificant-los:

  1. Nombre de torns d'alumnes i torns de mestra (aproximadament):

  • Mestra: 24

  • Alumnes: 41

  1. Temes abordats

  • Diferències que hi ha entre els animals i els humans

  • Diferències que hi ha entre ells i les persones amb discapacitats 

  • Diferència entre homes i dones

  • Diferència entre ells i les persones de la tercera edat

  • Diferència entre blancs i negres

  • Les similituds que hi ha entre ser petit i estar malalt

  • Les similituds que hi ha entre ser negre i estar fort

  1. Raonaments destacats dalia i mireia (què destacar del que diuen)

  • A la pregunta perquè som diferents? Un infant parla sobre les coses diferents i raona fent servir les persones grans, les discapacitades, els animals, etc. Una nena “discuteix” amb el Yanis sobre el seu raonament sobre la pregunta de la mestra. 

  • Infants buscant similituds entre animals i individus: “Tenen sang com nosaltres”, “Tenen més cabell que nosaltres”.

  • La diferència entre les dones i els homes: Els nois de vegades porten el cabell llarg com les dones però no significa que sigui noia perquè porti el cabell llarg”. “La veu també la tenen diferent”. “Quan la meva mare s’enfada amb el meu pare es posa a cridar, llavors no té la veu dolça. “Les dones fan bebés, els homes no.” 

  • Diferències entre nosaltres: “El meu pare és marró, la meva mare és marró”. “Ser diferent és que la meva germana és blanca, de vegades no tenen el mateix color perquè si hi ha algú blanc els bebès seran blancs”. 

  • Què significa la paraula mestissa?: “La meva germana no és igual que jo”. “No m’agrada ser negra, m’agrada ser blanca, perquè no m’agrada el negre.” “M’agradaria ser més blanc en comptes de negre. Perquè els blancs son més simpàtics. “Els negres son més forts que els blancs”. “Els petits som diferents dels grans”. “No pot caminar com jo, però pot fer coses com jo, llegeix com jo, no es mou com jo, m’estima com jo l’estimo”. 


  1. Funcions de les intervencions

    1. INFORMAR

Durant el video hem pogut observar que la mestra, dóna tota l’estona aportacions de coneixements, com per exemple: Com sabem que és un noi?, Què és diferent?, Hi ha una mestiza, que és una mestiza?, Hay discapacitats que es noten?. 

Pel que respecta als infants, aquests donen certa informació com per exemple: Els animals tenen sang com nosaltres i mamà i jo som del mateix color. 

Per concloure, podem veure que la mestra sempre està introduint preguntes, perquè els infants puguin parlar i donar la seva opinió. 


  1. OBTENIR INFORMACIÓ

Al llarg del fragment visualitzat, no s’ha vist cap forma de pregunta generada pels infants, sinó que era la mestra qui demanava la resposta de les preguntes que feia. Els infants no rebien informació verbal relacionada amb una pregunta o requeriment que hagin fet.


Obtenir informació → Rebre informació verbal sota requeriment 

– Preguntar sobre persones, fets o esdeveniments (qui, què,

com, quan...).

– Preguntar per una adreça.

– Demanar l’opinió d’algú.

– Preguntar a algú sobre els seus sentiments.


  1. REGULAR L’ACCIÓ

Per regular l’acció, la mestra fa servir preguntes i ràpids canvis de tema. Per exemple: Què vol dir ser “mestiza”? etc. També crida l’atenció en un punt del vídeo:

Mestre: “Ja n'hi ha prou, Shana, si us plau”.

  1. GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I FÓRMULES SOCIALS

  • Un exemple clar de gestió de la comunicació és quan al minut 51:00, l’infant parla  que el seu pare té alguna discapacitat, però aclara que ‘no puede andar como yo, pero  puede moverse como yo, puede hablar como yo’ i repeteix que encara que té alguna discapacitat el seu pare pot fer moltes coses de les que fa ella. 

  • Formular oferiments i invitacions: La mestra acostuma a fer la majoria d’invitacions quan fa preguntes als alumnes: ¿Què penseu de…? 

  • Interessar-se per la salut: Hi ha una nena que parla sobre el seu pare, que té una discapacitat, la mestra li fa preguntes sobre què pot fer i què no. 

  • Participar activament en situacions comunicatives i adequar-se als contexts: En general, tots respecten els torns de paraula, en un cas, quan la mateixa nena que comentem anteriorment està parlant, algú la interromp però ella fa saber que encara no ha acabat de parlar i la deixen continuar amb el seu discurs. 


  1. METALINGÜÍSTICA

  • Mestra: "Petit significa estar malalt?"

  • Mestra: “Què significa la paraula mestissa?”

  • Mestra: “Els petits són diferents?”

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...