LECTURA 01 - "Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser".

“Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser”

La lectura de "escola i interacció social: parlar per pensar, per aprendre, per ser", posa en evidència, a través de diferents situacions reals de diàleg a les aules, entre els alumnes i entre aquests i la mestra, la importància de la conversa oral i la interacció social per tal de construir l'aprenentatge.

Així doncs, es posa en relleu la necessitat de compartir verbalment i interactuar amb els altres, sigui en una edat més primerenca o en una més avançada, ja que d'aquesta manera es pot arribar a uns coneixements que sense la socialització hagués sigut impossible.

A més a més, l'estudi està emmarcat en un context de pandèmia, on aquesta interacció social, entesa com a imprescindible, queda anul·lada o molt restringida, fet que suposa una problemàtica a l'hora de poder fer un aprenentatge més ple.

M'ha cridat especialment l'atenció la situació 1, en què la Meritxell comenta que només han gravat el resultat final però no tot el procés, ja que considera que aquest no té importància. El motiu pel qual m'ha resultat interessant és perquè m'he sentit identificada. Durant el meu recorregut educatiu, constantment se li ha donat un gran pes al resultat final, sense tenir en compte el procés seguit per arribar a aquest, i per tant, com el resultat és el que sempre m'havien valorat, era també el que per mi tenia més importància i valor.

En aquest article, però, es posa el focus en el procés i en el diàleg seguit per arribar a una conclusió conjunta, donant-li més importància al desenvolupament de la conversa entre els companys i que no al resultat.

Penso que aquesta situació il·lustra molt adequadament el que passa a l'educació actualment, i personalment, opino que és molt més valuós i necessari fixar-se en el procés mental que han hagut de fer els alumnes per tal d'arribar a construir el coneixement i arribar a trobar una resposta, que no pas la resposta en si.

Així doncs, si en els meus anys d'institut m'haguessin valorat el procés en lloc del resultat final, i m'haguessin deixat un espai per interactuar de manera oral amb els meus companys i companyes, estic segura que hagués sigut molt més enriquidor i que hagués pogut desenvolupar habilitats comunicatives, així com aprendre de les idees dels altres.

Per tant, m'he adonat que l'oral i la interacció social són de vital importància i que, tot i que sovint queda en un segon pla, se'ls hi ha de donar el valor que tenen, s'ha de fer entendre als alumnes que a partir del diàleg es donen situacions molt rellevants i s'ha d'ensenyar a mantenir un bon debat i una conversa oral adequada, per tal que sigui el més enriquidora possible.

Una pregunta que li feria a l'autor és la següent: 

Comentes la importància de parlar per pensar, per aprendre i per ser, però penses que, en contextos com la pandèmia, on la interacció social queda molt reduïda i es dificulta l'accés a una conversa verbal més espontània, l'oral podria ser substituït per la interacció escrita, i que aquesta resultés igual de beneficiosa i enriquidora? És a dir, establir plataformes on es pogués mantenir una conversa escrita, tindria el mateix resultat?

Paraules clau: Comunicació oral, interacció, aprenentatge.

Imatge i enllaç: https://aulaintercultural.org/tag/interaccion/ 

LECTURA 1 C: HABLAR EN CLASE, APRENDER LENGUA

L'article principalment explica la funcionalitat de l'aula com a espai on es desenvolupen activitats discursives diverses on conflueixen l'ús del llenguatge oral i escrit. A més explica que les diferents habilitats lingüístiques no es poden donar de manera aïllada sinó que es donen alhora en el seu ensenyament a través de diferents activitats com per exemple a través de l'exposició oral.

L'autora remarca la importància de la llengua oral, la qual impregna la vida escolar, regula la vida social escolar i permet pensar reflexionar i iniciar-se en la lectoescriptora.

Així mateix, s'explica la situació actual del llenguatge a l'escola on aquesta posa èmfasi en l'aprenentatge per part de l'infant del domini de l'escriptura i el codi oral queda relegat a un segon pla, com bé passava antigament durant l'ensenyament de llengües.

L'aprenentatge de la llengua oral a l'escola no s'entén com el desenvolupament d'una habilitat de manera aïllada sinó que es treballen diferents habilitats alhora.

D'altra banda, aquest article mostra aquells aspectes que permet desenvolupar la parla oral. Aquests són les següents:

• Parlar per regular la vida social escolar: la interacció entre els individus, és a dir, la conversa, és font d'aprenentatge. Una bona manera d'interactuar amb els companys a classe és a través de debats o assemblees, ja que permeten que els infants aprenguin a participar en situacions comunicatives.
• Parlar per aprendre i aprendre a pensar: el diàleg permet relacionar construcció de coneixements i aquest juntament amb la reflexió permet que els infants qüestionin aspectes que afecten la relació entre les persones.
• Parlar per llegar i escriure: la interacció a través de la llengua oral és totalment necessària perquè els alumnes aprenguin a construir el significat mitjançant textos. Així mateix, la discussió i el debat permet treballar la parla per a escriure, per tant, l'oral permet construir aquest tipus de llenguatge (l'escrit).
• Parlar per aprendre a parlar: a través d'activitats com la narració, la representació teatral, la lectura en veu alta, les quals tenen diverses funcions, permeten desenvolupar diferents habilitats.

Algunes preguntes que formularia a l'autora serien les següents:

• Per què actualment el model educatiu pel que fa a la prevalença del llenguatge escrit sobre l'oral continua sent el mateix que antigament?
• Consideres necessari que la llengua oral i escrita siguin valorades per igual a l'escola?
• Consideres que l'aula té la capacitat de limitar o fomentar l'ús dels respectius llenguatges?

Personalment considero que el principal aspecte que es podria haver abordat més profundament és la situació actual a les escoles pel que fa a la importància que aquestes atorguen a l'ensenyament del llenguatge escrit per sobre de l'oral, model propi l'educació tradicional. Considero que hauria estat interessant tractat aquest aspecte per ta d'entendre el perquè d'aquesta situació, per què el llenguatge oral queda relegat en un segon pla i perquè continuen actius els models d'ensenyament d'èpoques antigues.

Com bé diu Camps (2002) "Preparar una exposición oral exige leer, discutir, comentar, escuchar, tomar notas, resumir, etc." (p. 7).

Aquesta frase m'ha fet reflexionar sobre una situació viscuda durant l'ESO on vaig haver de fer una presentació oral sobre un tema el qual no dominava gens: fenòmens espacials. Prèviament a l'exposició oral, vaig dedicar molt de temps a la cerca d'informació d'aquests fenòmens per tal d'entendre'ls i d'aquesta manera poder explicar-los de manera òptima durant l'exposició. Per tant, he hagut d'emprar la lectura i la presa de notes i resums per poder portar a terme un discurs oral, ja que el llenguatge escrit i oral estan connectats i, en conseqüència, quan estén fent servir un d'aquests necessitem tenir en compte l'altre.

                  https://www.shutterstock.com/es/search/niño-escribiendo-en-pizarra   

Lectura 01: “Escuela e interacción social: parlar per pensar, pensar per aprendre, per ser"

 

 - Breu resum de la lectura

En el context de pandèmia global, els autors d’aquest article justifiquen a través de diferents reflexions respecte la interacció que hi ha dins l’aula, la importància de què els joves estiguin en contacte social, afirmen que és essencial per l’aprenentatge i el desenvolupament social i cognitiu.

Aquestes reflexions fant referència a: la parla i el procés de pensar, expliquen que el discurs oral i escrit pot retroalimentar-se i incrementar el domini de la llengua a través d’aprendre en comunitat de discurs on tothom participa i parla sobre un tema; parlar sobre els formats en què ens comuniquem: el gèneres discursius, destaquen que s’apren a partir de la participació i els intercanvis comunicatius, per exemple per les xarxes socials (no afecten a la capacitat d’escriure perquè els alumnes s’adequen al context de cada xarxa); referència a fer que el text “es mogui”, escriure un text amb altres companys perquè el text es vagi corregint a l’hora que es fa, l’adequació, el gènere, les intencions, entre d’altres. Per últim, fa referència a parlar per ser,  reflexionen sobre la gran influència de l’escola i els sabers de l’adult a l’hora de potenciar el coneixement de l’alumne.

Finalment, van arribar a la conclusió que l’escola és un espai social que permet construir el coneixement i entendre que és essencial aprendre a col·laborar amb la resta. Els autors defensen que com a mestres hem de defensar aquesta idea perquè les escoles siguin sent espais oberts, vius i inclusius, en qualsevol context (havent una pandèmia també). 

“L’educació com la creació d’entorns rics i estimulants que proporcionen l’activitat exploradora dels alumnes, amb preguntes, reptes, resolució de problemas i interacció social.”

- Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

Per què als centres educatius no és tan comú escriure un text amb altres companys?

- Comentari personal

M’ha semblat interessant la temàtica del text, sobretot la importància que té que els joves estiguin en contacte social i que aprenguin en comunitat de discurs on tothom participa, ja que m’ha recordat a la intel·ligència distribuïda de Resnick, Salomon, Rogoff, Palinscar i Brown que he aprés en aquest curs a l’assignatura de Processos educatius i d’aprenentatge.  Aquests autors defensen que la intel·ligència no està en l'individu sinó que està distribuïda entre els membres d’una comunitat i que gràcies a les aportacions de les altres persones enriquim els nostres coneixements.

Relacionat amb la importància de d’aprendre en comunitat, vull destacar que a l’assignatura de Centres Educatius d’Educació Infantil he pogut sentir que realment el treball cooperatiu és molt important pels aprenentatges. En concret, en aquesta assignatura havíem de compartir les reflexions d’una lectura entre els companys, per tant, havíem de posar en comú i debatre. Durant aquella classe em va sorprendre que hi havien punts de vista que jo no havia tingut presents i em va fer aprofundir i indagar molt més en la lectura. 

El que més m’ha cridat l’atenció de la lectura és l’estudi sobre si les tecnologies influeixen en la manera d’escriure dels infants. Com a experiència pròpia vull destacar que a mi l’ús de les xarxes socials com a eina de comunicació m’ha servit per millorar l’ortografia i entendre que depen del context s’ha d’adequar el discurs, ja que durant els dies envio o rep molts missatges que escric amb l’ajuda del corrector i despen del context (missatges de la meva família, d’amics, de la feina, de professors…) utilitzo una forma més formal o menys.

M’ha semblat interessant la temàtica del text, sobretot la importància que té que els joves estiguin en contacte social i que aprenguin en comunitat de discurs on tothom participa, ja que m’ha recordat a la intel·ligència distribuïda de Resnick, Salomon, Rogoff, Palinscar i Brown que he aprés en aquest curs a l’assignatura de Processos educatius i d’aprenentatge.  Aquests autors defensen que la intel·ligència no està en l'individu sinó que està distribuïda entre els membres d’una comunitat i que gràcies a les aportacions de les altres persones enriquim els nostres coneixements.

Relacionat amb la importància de d’aprendre en comunitat, vull destacar que a l’assignatura de Centres Educatius d’Educació Infantil he pogut sentir que realment el treball cooperatiu és molt important pels aprenentatges. En concret, en aquesta assignatura havíem de compartir les reflexions d’una lectura entre els companys, per tant, havíem de posar en comú i debatre. Durant aquella classe em va sorprendre que hi havien punts de vista que jo no havia tingut presents i em va fer aprofundir i indagar molt més en la lectura. 

El que més m’ha cridat l’atenció de la lectura és l’estudi sobre si les tecnologies influeixen en la manera d’escriure dels infants. Com a experiència pròpia vull destacar que a mi l’ús de les xarxes socials com a eina de comunicació m’ha servit per millorar l’ortografia i entendre que depen del context s’ha d’adequar el discurs, ja que durant els dies envio o rep molts missatges que escric amb l’ajuda del corrector i despen del context (missatges de la meva família, d’amics, de la feina, de professors…) utilitzo una forma més formal o menys.

- Paraules clau seleccionaries com a termes que són importants.

• Contacte social

• Interacció

• Discurs oral i escrit

• Entorns rics

Fernandez, L. (2020, 14 octubre). Comportamiento niños| trabajo equipo. depsicologia.com. https://depsicologia.com/comportamiento-nios-trabajo-equipo/ 

LECTURA 01. ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

LECTURA 01: ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

Font: La Vanguardia

RESUM DE LA LECTURA

A la lectura, es pretén comunicar i comprendre com a través de la interacció social podem aconseguir un aprenentatge més enriquidor mitjançant diversos elements, tant a l'escola com en el nostre entorn. L'aula és un espai on es brinda l'oportunitat de compartir coneixements, realitzar reflexions i debats, i on es pot aprendre dels altres. Per aquesta raó, podríem afirmar que el pensament col·lectiu comporta diversos beneficis o avantatges que enriqueixen l'individu a l'hora de pensar de manera individual. La lectura se centra, en part, en el context de diferents tipus de textos, per tant, es menciona que realitzar activitats o escrits en grup proporciona l'oportunitat d'adquirir un vocabulari més ampli, diferents estils d'escriptura, expressions, entre d'altres.

Nosaltres com a educadors hem de recolzar la idea de l'espai social com a aprenentatge i desenvolupament humà, és a dir, hem de ser capaços de transmetre coneixements i valors mentre dialoguem amb els nostres alumnes i ells van construint gradualment el seu aprenentatge, acostant-los a través de diverses experiències dins d'aquest entorn.

En aquest text es presenten diverses propostes educatives que alguns docents han dut a terme amb nens de diferents edats amb la finalitat de treballar aquesta interacció entre els estudiants, i com vaig mencionar anteriorment, aquestes interaccions i l'intercanvi de coneixements els ajuda a aprendre els uns dels altres. Els nens poden conèixer diferents textos a través d'aquesta interacció amb altres nens, però en aquest cas no podran aprendre socialitzant amb els seus companys. Atès que són textos acadèmics, no s'utilitzaran fora de contextos formals.

OPINIÓ

Personalment, destacaria la importància de la interacció social com a eina fonamental per aconseguir un aprenentatge més enriquidor. És fascinant veure com l'aula es converteix en un espai de diàleg, reflexió i debat, on tant els alumnes com els educadors poden compartir coneixements i enriquir-se mútuament. A través d'aquesta interacció, s'adquireix un vocabulari més ampli, s'exploren diferents estils d'escriptura i s'aprèn a expressar-se de manera més completa. A més, el text subratlla la importància de transmetre valors i fomentar el desenvolupament humà en aquest entorn social. Aquest enfocament pedagògic permet als alumnes créixer de manera integral, connectant amb altres persones i aprenent de les seves experiències. En resum, considero que la interacció social és fonamental per a un aprenentatge significatiu i per al desenvolupament personal dels estudiants.

PREGUNTA A L'AUTOR

Quins són alguns exemples concrets de les propostes educatives que mencioneu en el text i com han estat els resultats d'aquestes experiències en la interacció social dels estudiants?

PARAULES CLAU

- Interacció social

- Aprenentatge

- Espai educatiu

- Diàleg

Tasca 01: ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

Síntesi lectura

Aquesta lectura pretén conscienciar de la importància de les escoles com a centres on tenen lloc interaccions socials i, per tant, té lloc l’aprenentatge. Aquestes interaccions socials són considerades el motor del desenvolupament social i cognitiu i també la forma en la qual ens adonem de les diferents interpretacions que fem del món que ens envolta. A més destaca la idea que és a través de les interaccions socials formem part del món, ja que som éssers socials i no podríem entendre la nostra existència com a éssers aïllats. 

Una altra idea en la qual posa molt d’èmfasi el text és en el fet que l’oral s’ha d’ensenyar de la mateixa manera que s'ensenya l’escrit. Per tant, és rellevant posar-hi consciència en el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest llenguatge i no només aprendre’l a través del procés de socialització espontani. 

Al llarg del text podem veure diferents pràctiques o experiments que fan amb els alumnes i és interessant veure com ells mateixos a través de les diferents propostes d’aprenentatge que se’ls fa milloren el seu oral en tant que adquireixen sinònims, adjectius o altres formes d’estructurar una oració. 

Per acabar, és rellevant dir que els infants han de conèixer la importància d’aprendre els dos tipus de llenguatge per tal que estiguin motivats i encoratjats a aprendre’ls.

Relació d’algun aspecte que rellevant i relacionar-ho amb alguna assignatura o amb alguna experiència de la nostra vida personal.

A la lectura s’exposen diferents situacions en les quals els alumnes han de millorar un text o una frase escrita utilitzant un altre vocabulari. Per fer-ho, tenen converses orals, malgrat que parteixin d’un text escrit. 

La meva trajectòria acadèmica ha estat la mateixa. Quan anava a l’ESO ens ensenyaven l’estructura dels diferents tipus de textos i també parlàvem del debat. Això no obstant, dedicàvem molt més temps a practicar l’estructura dels textos escrits abans que de l’oral com podria ser el debat. Val a dir que més tard van començar a fer una assignatura a la meva escola que era “oratòria”. Malgrat que la finalitat de l’assignatura fos parlar en públic davant dels companys (ja que era un grup reduït perquè només una part de la classe ho feia), el que realment feien era fer un munt d’activitats escrites com ara preparar una entrevista, buscar informació sobre algun personatge rellevant o preparar diàlegs més informals entre dues persones per a exposar-los a l’aula posteriorment. 

Com deia, les activitats proposades guiaven l’objectiu principal de l’assignatura, però potser hi ha alguna forma de practicar l’oral sense haver de fer aquest pas previ, no?

El mateix passa amb una assignatura que vam fer l’any passat. A CIE, vam haver de fer una exposició oral important en la qual representava que érem directores d’un centre educatiu. Totes les sessions d’aquesta activitat ens van servir per construir aquesta exposició final. Val a dir que sí que dedicàvem temps a veure com parlaven algunes persones polítiques per exemple i havíem de detectar aquells aspectes que no eren propis del context, però gairebé cada setmana havíem de fer una entrega escrita sobre el tema per exemple de la nostra exposició, els arguments que faríem servir, l’ordre que tindria…

En definitiva, encara que potser vulgui conèixer alguna forma de treballar l’oral sense haver de contemplar l’escrit, a causa de la importància de l’escriptura per estructurar les nostres idees, és difícil ensenyar l’oral sense tenir present l’escrit. Val a dir que és difícil quan parlem amb alumnes grans que han de fer exposicions importants, això no obstant, a infantil es pot treballar l’oral prescindint de l’escrit. 

Pregunta

Totes les activitats i experiments proposats a la lectura són per treballar l’oral partint de la base de l’escrit. De quina manera es pot treballar l’oral sense tenir present l’escrit? Entenent l’oral en un registre formal i en un registre informal.

Paraules clau:

llenguatge oral - llenguatge escrit - interacció - interpretació - motor d’aprenentatge

A continuació deixo un enllaç molt interessant que tracta sobre la importància de l'oral i dona diferents raons de per què s'ha d'ensenyar en etapes primerenques a l'Educació Infantil. Val a dir que força aspectes que tracta aquest article els hem comentat amb la Dolors en el Bloc III.

Font

Lectura 01

Breu síntesi de la lectura:

L'objectiu de la lectura és posar de manifest l'impacte que tenen les escoles, enteses com un espai social, en el desenvolupament dels infants.

Explica que la interacció, l'oral, està present en totes les accions que fem al llarg de la nostra vida, no només durant l'etapa d'escolaritat i sense tenir en compte en quina etapa d'aquesta hi siguem, l'oral hi és sempre perquè forma part de la nostra essència com a persones.

D'altra banda, l'oral és el motor per a l'aprenentatge, més enllà de ser una tècnica a l'aula perquè el docent transmeti els seus coneixements. És fonamental en el desenvolupament social i cognitiu dels infants, permet als individus construir aprenentatge conjuntament, a través del diàleg i les discussions.
També explica, que molts aspectes de l'oralitat s'aprenen per socialització, però n'hi ha d'altres que difícilment es poden trobar fora de contextos formals i, per tant, cal ensenyar-los explícitament. A més a més, hi ha casos en què la socialització espontània és dèbil i és l'escola l'encarregada de suplir-la.

Reflexió: 

Jo relaciono aquesta lectura amb la meva pròpia experiència durant els anys d'escolaritat obligatòria. En un principi totes les tasques eren individuals i la feina era cosa de cadascú, de fet, recordo que parlar amb els companys era motiu de càstig. A mesura que van anar avançant els cursos aquestes mesures també van progressar i, quan jo era a 4t d'ESO, vam començar a treballar per projectes.
És quelcom em va impactar, perquè no estava acostumada a aquesta manera de fer feina i no acabàvem d'entendre el propòsit del treball en grup. Estàvem tan acostumats al treball individual, que ens costava la idea de dependre de la resta per dur a terme una tasca i, d'alguna manera, no ens acabava d'agradar.

Avui en dia, ja he après a treballar en grup i entenc la seva importància, en part pels aprenentatges que he adquirit al Grau, i crec que és una manera de treballar molt poderosa, enriquidora i útil de cara al futur.

Pregunta per a l'autor: 

Si els aprenentatges es generen d’una manera més positiva grupalment i compartint els saber amb els companys, és coherent que l’avaluació sempre sigui individual?

Paraules clau de la lectura: 

• Diàleg

• Aprenentatge compartit

• Interacció

• Socialització

https://sdemocional.org/conversacion-desarrollo/

LECTURA 01 - ESCOLA I INTERACCIÓ SOCIAL: PARLAR PER A PENSAR, PER A APRENDRE, PER A SER

1.     Breu síntesi de la lectura.

Aquest text pretén destacar la importància de la part oral en l’àmbit educatiu, especialment en temps de pandèmia atès que va ser un factor crucial per tal de mantenir els centres educatius oberts, amb la finalitat que els infants poguessin continuar interaccionant amb els companys com a motor d’aprenentatge, desenvolupament social i cognitiu.  

Altrament, en aquest text s’analitzen diverses converses que es donen dins de les aules entre alumnes de 4 a 16 anys, mitjanant propostes de treball transversals que uneixen les diverses assignatures gràcies a: l’escolta, parla, lectura... i, també, en la comunicació espontània amb els altres, per exemple en els moments d’entrada i sortida de l’escola.

En conclusió, es vol fer veure la importància del fet que l’escola a banda de ser un espai que permet construir coneixements, també ajuda a veure la rellevància de col·laborar i interactuar amb altres persones.

 

2.      Comentari personal.

M’ha semblat rellevant la gran importància que es vol transmetre a través d’aquest text sobre la interacció social i la conversa entre les persones, especialment dels alumnes. Així doncs, seguint en la mateixa línia que aquesta lectura, penso que l’època de la pandèmia va ser un moment en què tots vam prendre consciència realment de la importància de poder comunicar-nos, interactuar i socialitzar amb la resta d’individus.

El fet de deixar d’anar al centre educatiu i tot el que això comporta (transport, trobar-te a la porta amb els companys, parlar a l’hora del pati, al passadís...) va provocar que d’alguna manera es produïssin canvis a l’hora de comunicar-nos, degut a que ens veiem molt menys temps i, també perquè tot era molt diferent del que havíem viscut fins al moment.

Però, tot i això, a la meva experiència, el fet de poder continuar les classes de forma telemàtica, va promoure que ens uníssim més per exemple durant les hores de “pati” o, després d’acabar la jornada lectiva que fèiem des de casa, ja que, ens connectàvem per videotrucada entre alguns companys per tal de parlar i interactuar entre nosaltres, i així continuar d’alguna forma amb el què fèiem habitualment quan sí que podíem anar presencialment a l’escola.

Altrament, tal com exposa la lectura, per als alumnes d’infantil també va ser un moment crucial per tal de poder continuar amb el seu procés de desenvolupament i aprenentatge, especialment d’interacció i comunicació atès que en edats primerenques és essencial que hi hagi un seguiment d’aquests coneixements que descobreixen dia rere dia.

Finalment, també és important destacar la interacció i socialització que es dóna a gran part de les assignatures que fem mitjançant els treballs en grup, atès que aquests ens permeten enriquir-nos mútuament i aprendre coses noves de cadascun dels companys que formen part de l’equip.

 

3.       Pregunta que faria a l'autor del text. 

Què és el que més et va sorprendre del diàleg entre els infants?

 

4.       5 paraules clau que selecciono com a termes importants.

Interacció, socialització, conversa, transversalitat i espontaneïtat.

Font: https://www.freepik.es/vector-premium/interactuar-otros-ninos-ilustracion-vectorial-dibujos-animados-aislados_32169614.htm

TASCA 1 - La parla a l'escola.

Pregunta 1: Quines activitats escolars recordes de llengua oral?

1. Síntesi general. Un cop analitzades les trenta-cinc respostes dels companys i companyes trobem que les activitats orals més comuns són: Exposicions orals, treball per projectes, debats, teatre, lectura en veu alta i cançons.  Hi ha varietat en les propostes tot i que una gran quantitat coincideixen. Amb això veiem que en la nostra etapa d’escolarització es començava a treballar l’oral amb un ventall poc ampli d’activitats que les feia repetitives. Actualment la llengua està prenent un paper rellevant als centres educatius degut a les metodologies innovadores i alternatives al sistema educatiu tradicional i s’estan incorporant noves propostes on l’oral n’és el protagonista. La interacció entre iguals afavoreix un aprenentatge de millor qualitat, ja que permet compartit punts de vista i idees diverses sobre un mateix tema. A més, independentment del nivell de cada persona, s’aconsegueix un aprenentatge significatiu.

2. Selecció d’afirmacions. Aquestes són algunes de les respostes que ens han cridat l’atenció: “On més tenia present la meva llengua oral era quan teniem música. Recordo que es feia molt de xivarri, però alhora hi havia un cert ordre dins d'aquell soroll de fons, ens ho passavem molt bé. L'altra ocasió on també podiem fer ús de la llengua oral era a gimnàstica, on sovint ens deixaven fer joc lliure i aprofitavem, mentres feiem l'esport que haviem sel·lecionat, xerrar de les nostres coses”. “Recordo que a primària, al matí feiem una estona de compartir, on qui volia explicava alguna cosa que li havia passat, alguna cosa que li havia agradat, què havia fet el cap de setmana... També recordo fer exposicions de treballs, recitar poemes, llegir en veu alta, debats... De més gran les activitats de llengua oral eren bàsicament de fer presentacions i exposicions als companys o mestres”. “Realment no en recordo cap. Com a molt, en assignatures com "Expressió Corporal", on podíem parlar més, inclús en alguna ocasió fèiem teatre, però la resta era escoltar com la professora parlava i prendre'n apunts. No eren classes participatives, sinó verticals, dirigides i jeràrquiques. Als moments que més recordo parlar és a l'assignatura de "francès", "anglès" o com a molt a l'assignatura de "valors" on se'ns demanava opinió. Les mestres sí que utilitzaven la llengua oral, però no ens hi involucraven. Suposo que a primària usava més l'oralitat, però no en recordo res”. Així doncs, observem que una gran majoria de persones recorden les activitats per treballar la llengua oral amb un bon record i un ampli ventall de propostes d'aprenentatge. Però, ens va sobtar un cas en què explicava que no recordava cap proposta i que, en cas de fer alguna activitat de llengua oral, era participant en l'aula quan la mestra ho deia, és a dir, mitjançant una manera més dirigida i vertical per part del professorat.

3. Paraules clau. Les cinc paraules clau que identificariem són: Capacitat comunicativa. Treball cooperatiu. Interacció entre iguals. Llengua oral. Competència plurilingüe.

Respostes:

Expo oral	29	Speaking	3
Projectes	14	Examens orals I	1
Debats	17	Poesies	8
Cançons	16	Activitats de memoria	1
Teatre	15	Presentacions format video	1
Rotllanes/tutoria	3	Titelles	3
Revista	1	Conferències	2
Lectura	19	Fonètica	1
Excursions	1	Jocs de rol	4
Maleta viatgera	1	Maleta viatgera	1

Font: Elaboració pòrpia.